Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

La presó invisible

Crec que en Gianni Rodari va escriure un conte per infants on el protagonista era empresonat per les seves idees, però eren idees tant netes i brillants que van fer de vidre les pareds de la presó i tothom veia les idees pures del protagonista. No recordo com acaba, no es dels contes alegre d'en Rodari, com a mínim jo no el veig així.
Cada dia veig com idees brillants neixen i tal com neixen les liquiden, les anorreen, les intenten esborrar, idees esplendides que farien créixer i enriquirien la vida de moltes persones, o potser no tantes, potser unes poques... però tan se val... si fessin feliç només a una. Idees que creen projectes fantàstics, altres absurds però igualment meravellosos, espurnes d'il·lusió que esclaten davant dels meus ulls, i em fan sorgir a mi noves posibilitats, ampliant alló petit i creixent fins a límits insospitats,   però la majoria dels cops  les veig morir tant joves només per la mesquinesa d'algunes persones....

I avui he recordat aquell conte, volen creure que malgrat algú la mati, la creativitat és prou llesta per ressorgir com una primavera dins del cap d'un altre, més lluny, diferent i semblant  l'hora.

Altra cosa es sentir-me expoliada quan me les roben, quan se les apropien, quan m'empresonen i em menystenen...... però això és "tela de otro costal" ....

Lladres de somnis

... i així són ells, lladres de somnis, d'idees, de vides.
Gent gris, sense esma que es nodreix de la llum que hi ha en altres, i de cop, la presenten com pròpia i tothom els aplaudeix per la bona idea que han tingut bla, bla, bla...

i jo, que acostumo a ser la persona expoliada, no aprenc a callar. La il·lusió em surt pels ulls, les idees surten pels poros de la meva pell, la meva esséncia és aquesta, ho comparteixo sense pensar en qui estic parlant. Suposo que sóc encara tant ingènua que, havent dit que em dol que ho facin, crec que no ho tornaran a fer.

El trist no és que prenguin les meves idees per fer coses, el trist és que m'ho amaguen, no ho comparteixen amb mi. Seria tant diferent només que diguessin,.... "mira això que proposes, penses, dius, m'ha agradat tant, que si no et fa res, ho faré així...."

Conclusió 1: millor que aprengui a callar
Conclusió 2: millor que espavili
Conclusió 3: no m'estimen. Ningú fa mal tants cops de manera no intencionada.

Alicia i la pluralitat

Alicia es va mirar al mirall i va declarar que ella es mereixia ser la única.
Quan ell la va mirar,  no va poder aturar la realitat.

multitud...

Cauen les hores.

Oblid.

El rellotge es desmunta davant l'evidencia.

I en el darrer segon, tu, el teu somriure trapella

i un posat de falsa infelicitat.

Un intercanvi quasi breu. Un tros de llum entre la boira.

Sentir com els braços gronxen des de lluny.

Pegat de la memòria. Fins que la telepatia torni a conectar

dos ments... tu ets la felicitat, ella.... la realitat.

Sense data

Com és que en el contracte no vam posar una data de caducitat com tenen els iogurts?
El proper cop no serà així. Llegiré la lletra petita, no sabia que signar al tun tun podia tenir tantes implicacions.

I can't belive it!

Impossible. L'alineació planetaria ha resultat fallida.

Una destral i un parell de sacs de terra potser farien el fet.... no massa feina.

Em limitaré al silenci, al silenci odiós. Al silenci pesat, al silenci que parla amb mirades.

Tu continues al teu ritme. Res no ha canviat per a tu.

No em puc creure que tinguis tanta punteria!

Ombra

Va ser un suggeriment lleu, una alenada al meu coll, una bes de papallona, un contacte breu i dolç.

La intimitat va ser intensa, d'una brevetat esfereidora, un temps que esquinçava les hores i els minuts entre mirades i silencis, boquejant i suplicant ...

I una tarda , vas aprofitar una ventada per esborrar la teva ombra del costat de la meva, lligant el meu cor a quatre cavalls que corrien cap als diferentes punts cardinals (amb la conseqüent destrucció de tant preciat element vital)  

I ara tornes amb ulls de gos perdut, demanant.... i em mantinc freda equivant la mirada... si em mires... trontollaré. I no m'interessa ara no, ara que creia que ho tenia clar ....

No nego la necessitat d'una dolça venjança, fent que et creguis que encara sóc teva.

I arribats a aquest punt, penso que vull ser millor, i penso en ell. Tu llavors.... tornes a ser ombra, i et faig tornar als meus inferns particulars.

Words

Me -Have a good day. Kiss

You -Thanks, you too. Lots of kisses

Buscamines

Hi ha dies que ho se. Hi ha dies que val més no llevar-me.

Hi ha dies que el contacte amb la resta de la humanitat és impossible, perque al meu voltant només hi ha mines.

Hi ha dies que sóc perillosa. Hi ha dies..... Ho sabies que hi ha dies així?

Potser era el darrer que em faltava per acabar de decidir-me.

Ho sento.

Tardor

Ja ha arribat la castanyera a la Ronda de Sant Antoni.

Camino fins a la parada de l'autobus, per tornar a casa, cercant el sol per escalfar-me ens aquest dia fred d'octubre.

L'aroma de boniatos i castanyes em transporta a uns temps més antics, on ell no hi era tampoc, però eren, per força, molt més alegres.

I que maca que és aquesta cançò, Serrat de petita i en català sempre em va fer plorar.

burning memories

Algú m'explica com.... pots treure de dins un neguit que ni pots explicar, ni controlar, ni cridar, ni mataar?


Et prometo que el proper cop serà un secret. No et tornarè a traïr.

Gebre

He decidit acabar. Aturar-ho aqui, deixar-ho anar*.

El fred s'acosta. Gebre de matinada. I als cabells.
De fet, els moments de felicitat són com petites d'or en un riu, escasses i quan les trobes no ho pots oblidar, però quan s'escolen entre els dits.... l'ànima queda buida.


No puc dir res més que el que transpira aquesta cançó
Era - By Estopa
Era como el sol a la mañana
luna blanca en soledad
prohibida entre las manzanas
sabe que que esta dentro de mis sueños
mi pecado original
que me condena y me salva
era la lluvia de madrugada
calida como un fogon
era fiera como una pantera
y suave como el algodon
era siempre primavera
se marcho
se fue por donde habia venido
y no volvio
y me ha dejado con dos tazas de cafe
y un papel que dice adios
y una foto de carnet
y el alma llena de pena
siempre me despierto por la noche
no puedo dormir
se me queda el alma en vela
y sueño despierto
con recuerdos que quieren salir
tengo la memoria llena
fue una noche negra
prisionera de una carcel de cristal
y yo sigo preguntando
pero nadie sabe donde esta
nadie tiene la respuesta
era la lluvia de madrugada
calida como un fogon
era fiera como una pantera
y suave como el algodon
era siempre primavera
se marcho
se fue por donde habia venido
y no volvio
y me ha dejado con dos tazas de cafe
y un papel que dice adios
y una foto de carnet
y el alma llena de pena
se marcho
se fue por donde habia venido
y no volvio
y me ha dejado con dos tazas de cafe
y un papel que dice adios
y una foto de carnet
y el alma llena de pena
el alma llena de pena



Fuente: musica.com

* n darrer café un darrer café....Patetic

Re-negar

Re-negar: negar repetidament una cosa... per exemple a tu.

Ho he intentat. Però ja és massa tard.

360

360 =  quan falten 5 dies per acabar l'any (habitualment)
3-6-0 = combinació guanyadora en una loteria instantània

36 + 0 = complir anys i  començar de zero

360 = nombre de posts escrits

He perdut la inspiració, deu ser la calor, les ganes de plegar i fer vacances, la manca de .... estimuls, les ganes de llençar el rellotge per la finestra, les ganes de escapar... no ho se ben be el cas es que han fugit de mi les idees, les paraules, les histories... i no en tinc cap ganes de posar-m'hi a recuperar-les....

Us deixo una pista d'on vaig a recuperar energia encara que hagi de gastar-ne mes.... no importa mentre sigui lluny de Barcelona i de la rutina.

Imatge: wikimedia

La Reina de Cors

No sabia pas com havia arribat fins allí. En dos dies havia fet un centenar de quilometres i el xofer va gaudir dels primers petons dels dos amants.
L'Alicia, aquell cop s'havia cohibit en veure la mirada lasciva del conductor. I s'havia ruboritzat davant la mirada entregada d'ell.
La primera nit va ser perfecte, les mans coneixien on havien d'anar.
La segona nit va començar dificil, i es va anar enrarint.
Amb una innocent pregunta va apareixer rera d'ella la Reina de Cors. "Estas sola?", "No".
Quan li va presentar, l'Alicia va notar com ell se li esmunyia entre el dits com aigua. 
La Reina de Cors la va agafar de la ma. Ell va quedar a la pista de ball, i la reina va començar a fer confidencies a l'Alicia. 
La Reina de Cors li a obrir el pit de l'Alicia barruerament i va començar rementant per allà dins fins a mostra-li el cor, l'Alicia va comprovar que mentre bategava, una esquerda grossa l'anava atravessant i on ella deia desig es dibuixava una nova paraula: Amor.... . Dolor i desprotecció ! va cridar la reina tot d'una entaforant la viscera de nou la cabitat de l'Alicia.
Les hores van passar depressa, les llums, la calor, els aromes, la música, tot induia a cometre pecats carnals un cop i un altre.
Marxem va xiuxejar l'Alicia al seu amant. Ell resignat la va seguir.
Mentre tornaven a l'hotel, l'Alicia va pensar en la Reina de Cors, que li va infringir tot el dolor que ells no li havien infringit mai. Va fer de la inocuitat un pecat
El va mirar, i ell, llegint la seva mirada, la va besar i van curar-se l'absencia amb caricies i silencis.

Imatge

L'Alicia i els castells de cartes

L'Alicia va desvetllar-se.

No volia despertar d'aquell somni, però els dies passen i no li va quedar un altre remei.

Dormia dins la urna de cristall, sense veure res més que un aparador de la realitat.

L'Alicia es creia que el perill venia del mirall, errava. 

De cop i volta, va sentir un soroll sord.... el castell de cartes, a la seva reraguarda havia trontollat .

Ella restava sencera, però els fonaments que sustentaven la torre inclinada... havien dit prou. Cessions, concessions no atorgades..... L'Alicia roman quieta sense saber que fer. Impossible retornar-lo sense ajuda.
Ara, amb dos cors a les mans, l'Alicia no sabia que fer.... esquinçar el seu de nou? o be tornar el que no li pertanyia, malgrat haver-lo nafrat?
El rum-rum que ja no sentia li va arrencar un sola llàgrima. Perquè cal tornar a sentir aquest dolor?
Imatge: google.

Runaway

Necessitava una excusa per fugir.
I la vaig trobar.
Decidir va ser fàcil.
Només una coartada

                                  mentides....

Decepcions propies, alienes, i un conte estupid.

Realment em sento decepcionada. Per mi? si per mi..... ho dono tot, crec que sóc generosa i em quedo amb un pam de nas. Volia expressar-ho. Em calia, ho necessitava. NO suporto la mala educació. I com que no puc dir res més positiu del dia (que ha estat refotudament llarg i encara em queden un parell d'horetes per acabar-lo... doncs us deixo un relat que he recupertat... trastejant per casa, ni es veritat ni es mentida, ni vol ser el contrari... be...... continuaré amb el meu tràfec. A veure si arriba ja el divendres i puc definitivament morir a mans de Morfeo)

Trio (jo)

Surto derrotada de la feina.

Un dia massa llarg. Desitjo que acabi.

Necessito canviar la rutina i en comptes d'agafar l'autobús baixo les escales del metro.

Un saxofonista toca el seu instrument, la música clara dolça i sensual s'escola per les meves oides.

Avui (fa dies) em manca quelcom. M'aturo.

M'ha tocat mudar-me. Un dinar de feina.  Trec un mirallet de la bossa i  comprovo que el maquillatge encara està al seu lloc. Em manca una mica de color als llavis.

No vull tornar a casa. Decideix que fer. No vull dormir sola. Malgrat el cansament dirigeixo els meus passos allà on estàs.

No m'esperes, i això m'agrada.

Sí, se que m'arrisco a trobar-te amb ella. Però aquesta nit m'és igual.

Avui amb ella o sense seràs meu.

No et donarè opcions. NO podras triar. No et deixo triar.

Entro al local ple de fum. Sona un saxo. Al fons de la barra et veig bebent una cervesa amb el cigarret a la ma.

Ella serveix les taules i te la mires. Veig en els teus ulls el mal que et fa el seu cos i veig com et trenca per dins. Malgrat tot recaus un cop i un altre.

Em trec la jaqueta. Respiro. Algú es gira a mirar-me i jo clavo els ulls en el meu objectiu: Tu.

- Em convides? - Et dic mentre et prenc la cigarreta dels dits. Tu mai m'has vist vestida així.

- Que guapa! - Em mires als ulls i ho entens tot.

T'aixeques i em beses dolçament. Per primer cop se que ets sincer.

Ella s'acosta i de mala gana em demana que vull prendre.

Tu la mires als ulls i li dius " Marxa, avui ella és la reina".

mmm ara acabo d'adonar-me de la data.... ara ho entenc tot.. fa tot just...