Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

a dins....

noto, el cor a la boca, bategant ... el teu alé nou, renovat, fresc, com aquell primer dia, les mans tremoloses, els ulls clucs el coll vinclat cap a un cantó mentre els teus braços m'envolten, a les narius el teu aroma, suor, pell i vida, i el tacte de les teves mans, més delicat que de costum, torno a casa.... 
....em desperto amb aquestes sensacions a la pell, la boca, al nas... em giro i em trobo amb un espai buit, on encara roman el teu aroma, malgrat he canviat mil cops els llençols.... potser sóc jo, que evoco massa i que duc a dins el teu tacte, el teu gust, el teu aroma, el teu amor.... 



aromes mediterranis.... dolçor .... enyorança.... vestida de nit

Lladres de somnis

... i així són ells, lladres de somnis, d'idees, de vides.
Gent gris, sense esma que es nodreix de la llum que hi ha en altres, i de cop, la presenten com pròpia i tothom els aplaudeix per la bona idea que han tingut bla, bla, bla...

i jo, que acostumo a ser la persona expoliada, no aprenc a callar. La il·lusió em surt pels ulls, les idees surten pels poros de la meva pell, la meva esséncia és aquesta, ho comparteixo sense pensar en qui estic parlant. Suposo que sóc encara tant ingènua que, havent dit que em dol que ho facin, crec que no ho tornaran a fer.

El trist no és que prenguin les meves idees per fer coses, el trist és que m'ho amaguen, no ho comparteixen amb mi. Seria tant diferent només que diguessin,.... "mira això que proposes, penses, dius, m'ha agradat tant, que si no et fa res, ho faré així...."

Conclusió 1: millor que aprengui a callar
Conclusió 2: millor que espavili
Conclusió 3: no m'estimen. Ningú fa mal tants cops de manera no intencionada.

Adeu a ritme de Tango

Sempre ens va explicar que quan li van fer aquesta fotografia, el fotògraf la va trobar tan bonica que la va posar a l'aparador com a reclam publicitari durant mesos.

Ella n'estava orgullosa, tot i que sempre reia del llaç que li posava la seva mare quan s'havien de mudar.

La nena de la foto va fer 90 anys, i ara ja no hi és. 

Ves que vinc

Després de molts dies de pensar-m'ho dilluns agafo el tren.
A descansar, lluny de tot, allà on tot comença. L'inici del final de les vacances ... ains

De fet, és el millor que es pot fer quan veus que enlloc fas falta.

Pèrdues

Els temps li va prendre el marit massa jove, i va continuar amb els pares i el germà.
Els fills marxaren.
El temps va tornar a actuar, i se li va endur la memòria i els somriures.
Van fer passes inverses a la seva edat. Els records més joves i la pell més vella.
El temps aliat amb la demència se l'ha quedat en un lloc indeterminat.
No és just.

La vida compensa

Avui he rebut una pessima notíci. Sort que en el mateix edifici, al cap de 20 minuts en rebia una altra de molt bona. Així que he anat a la floristeria i he anat a felicitar a una de les meves millors amigues que ha estat mare per segona vegada. La noieta matinera com el seu germà. No s'ha fet esperar gaire puntual a trenc d'alba.
De la primera notícia avui n'he fet fum... demà serà un altre dia.

Imatge: via google images 

Alemany

Un record per aquells que no recorden.

L'avia ens ha deixat l'herencia dels seus ulls, el seu caràcter fort i la seva disciplina.

L'avia desapren la vida i només recorda fets claus que la van marcar molt
Recorda el seu marit, com i quan es van conèixer, la seva mare i el seu pare i poques coses més, no parla ni de germans ni de fills.
Repeteix continuament la seva data de naixement i s'ha quedat entre els 84 i 85 anys, i quan li dius que en té més diu que li prenem el pel, que la volem fer més vella. Ens recorda que mai a la vida ha menjat ni menjarà arengades, i que de postres no hi ha mai prou.
La rutina guia les seves passes i malauradament cada dia es malfia i odia als que l'estimen. Sempre feia bromes, sempre reia. Ara no ho fa quasi mai. La unica cosa amb la que riu és quan diu que va a l'escola cada matí quan la duem al centre de dia, amb sorpresa l'altre dia, ens van dir que era candidata a fer unes classes d'informatica per a persones que tenen dificultats cognitives, ja que pel que sembla malgrat tot encara cus molt be i les manualitats les fa millor que la resta de malalts.

He llegit al diari aquest matí que l'Alzheimer és una malaltia que destrueix families i té raó. És un mal que no es conforma amb destruir connexions neuronal i records, tambè destrueix la resistència del que cuida  i la tristesa ocupa massa els espais casolans.

Eps però que ningú es posi trist, ni li doni mal rotllo. Per contra, gats, gossos i besnets li donen vida. Llavors, per petits instants torna a ser ella. Llàstima que duri tant poc.

Intensitat

És inevitable. En tota relació hi ha un punt d'intensitat indescriptible. Un moment, un instant preciós i precís en el que no vols estar a cap altre lloc i amb cap altre persona.

I mira, ara mateix... no estás aquí. I jo t'enyoro.

Aprenent ..

... del desordre, de no tenir un lloc per a tu dins de mi, de no saber que fer amb la teva imatge.
I saps una cosa... malgrat el que puguis pensar, una neteja a cop de llàgrima funciona... i malgrat el que puguis pensar .... jo t'estimo... només que no ens han ensenyat mai a demostrar-nos-ho, o més ben dit, no hem volgut apendre-ho per causa de l'orgull.