Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

Alicia i la pluralitat

Alicia es va mirar al mirall i va declarar que ella es mereixia ser la única.
Quan ell la va mirar,  no va poder aturar la realitat.

Alicia: dejavú*

L’Alicia es mira el mirall i no es reconeix en la imatge que aquest li torna.

En ella es dibuixa una dona gris, d’ulls tristos i despentinada, completament nua. La roba per terra, sola, amb la pell glaçada.

Dins del pit, just al lloc on hi hauria de ser el cor, un forat negre, d’on surt gelor.

Les llavis morats. Un espectre comparat amb el que era fa cinc minuts. Es pregunta que ha passat i mira al voltant per si la reina de cors ha tornat .

Té una invitació a la bústia. De nou el segell del conill blanc. Una sensació de deja vu la envaeix.

Tornar al principi? Es gira, veu dibuixada damunt els llençols la silueta d’un que no va arribar a ser amant. El mirall esclata les parets s’alcen sobre ella. S’aferra al llit mentre aquest cau en un abisme insondable de foscor absoluta. Desperta el dolor i un crit llarg s’endú la seva veu. Resta muda i una sola llàgrima inunda l’espai.

Cerca una taula de salvació. Agafa el sobre. “Demana i et donaré”. Deja vu, again.

*post dedicat, sí, sí, no miris enrere, si a tu. ;-P

Alicia i la familiaritat

Alicia es desperta i es desfà del braç que li subjecta la cintura.

S'esmuny silenciosa del llit igual que els gats que la miren mig adormits, per no despertar-lo.

Fa fred fora del llençols i s'apressa a arribar al bany.

El camí ja li és massa conegut i veu que damunt la pica,  hi ha el seu respall de dents... I a la dutxa el seu gel i el seu xampú.

Es mira la cara, els ulls els cabells. No reconeix la expresió. Una paraula li amara el cervell: Felicitat.

Alicia nega amb el cap... no, no, no, no! 

Sabia que era una mala idea només va escoltar la primera frase que ell li va dirigir "Hola, mira que abans m'ha sabut greu tallar-te, em dic ..."
I va continuar sent mala idea quan es van mirar als ulls.
Nega de nou amb el cap. Si vam quedar que no! com és possible que hagi passat? que estigui passant? ....mentre hi pensa la porta del bany s'obre darrera d'ella i sent uns braços enroscant-se al voltant del seu cos. Tanca els ulls deixant-se endur per la calidesa del cos nu d'aquell home.

Ell - Que fas? fa fred.

Ella- Res.

Ell - no marxis, queda't.
Ella - Joan, hauria de ....
Ell la calla amb un bes lleu xiuxiuejant un altre "queda't"

Ella - NOooooooo

Ell -siiiiii, després faré café.

L'agafa de la ma i la du al llit. Ella es deixa fer.

com?

Sona el telefon. Despenja pausadament i una veu apressada a l'altra banda del telefon li trasmet basarda, no el deixa ni dir l'acostumat "digui'm".

-....

-Laura! Laura, ja era hora, no se que fer, escolta m'ha trucat i no se que dir-li ara que faig, si ja se que em diràs,... no millor no em diguis, No se que fer, no se que fer, em suicido... em suicido. Qui anava a dir que finalment ho descobriria tot de la manera més tonta.... bla,bla,bla..

-ehem...

- Carai, t'has refredat? cuidat't . Per favor deixa'm acabar. Creia que no li importaria i ara es veu que si, no se pas que fer, si li dic tot malament, sino li dic tambè... he perdut la seva confiança. Vull desapareixer i resulta que també ho sap fulanito i menganito perque els hi ha dit i  bla, bla, bla , bla . bla, bla......

la veu desconeguda continua parlant, a l'altra banda només se sent la respiració i els intents per dir quelcom queden aturats per la veu apressada cada cop, que diu "no, no, deixa'm dir-t'ho tot...Calla no parlis, que ja se que diràs....."

Finalment sembla que pren aire per respirar, i decideix parlar.

-Escolta, però tu a on truques?

La veu apressada quan sent la veu d'home a l'altra banda del telèfon es queda glaçada.

Ell sent un "clic" i el "tut tut" de la linia de telèfon alliberada... Es mira el telèfon, i pitja la tecla de la "rellamada".

Despenjen, ell somriu...

- Hola, mira que abans m'ha sabut greu tallar-te, em dic Joan.....

-Hola, perdona la llauna. Me diuen Alicia.

( i el que segueix és una altra història)

Criatura

Com si fos una criatura, l'Alicia obre el paquet.

Es mira l'objecte, somriu.

Desplega el paper amb cura

Llegeix.

Animals invertebrats li regalen les oides.

Alicia i el conte de Nadal

L'Ali mira al seu voltant. Mira què li queda per fer. Obre una cervesa, pica tres canapes de la festa d¡ahir. No te gana. Les festes de Nadal sempre li han fet mandra.

Mentre l'avia continui viva, ella farà el paripé, després ja res la vincula a ningú.

De cop li ve al cap el conte de Nadal de Dickens, mentre el sol s'amaga de sobte rera les cases del davant, el darrer any ha estat passat, present i futur tot junt, i té por que tot acabi en quant sonin les 12 el proper cap d'any, que el somni s'esbaeixi com la ventafocs.

No li queden ganes de res. Ara ja ni per lluitar.

Jamie Cullum sona de lluny, algún veí ha començat a celebrar abans d'hora la nit de nadal.

Acaba la cervesa pensant en els llavis deliciosos del darrer amant.

Un so familiar damunt el taulell de la cuina l'avisa d'un SMS, l'agafa fastiguejada, el conill blanc fa dies torna a tocar a la porta.... i ella ha decidit no fer-li cas. Num desconegut... obre el missatge....  

Sms num desconegut"T'has portat bé aquest any? aquesta nit et vindré a veure!"
Sms Alicia: "Qui ets?"

Sms num desconegut:" El pare Noel d'ulls blaus"

Sms Alicia: No tinc xemaneia...

El mòbil comença a sonar, trucada entrant Alicia somriu, desprès de tot les festes no són tan dolentes... si més no riurà una mica.

BON NADAL A TOTS ! 

Alicia i el pou

Imatge

L'Alicia se'l mira.

No sembla pas màgic. Dóna la volta. No te ni corda, ni poal, ni cartell que indiqui que és.

Pensa en la recomanació del conill "Compte amb el que desitges"

La ma a la butxaca juga amb la darrera moneda que li queda.

Es veu obligada a triar, fer el camí comodament en autobús utilitzant la moneda, o llençar el darrer recurs al pou encomanant una quimera.

L'Alicia,  sap que el vehicle la retornarà a la sensatesa definitiva i ràpidament, i és el que necessita. Però el pou, el desig, l'aventura la criden massa fort.

Es tanquen les portes i el vehicle es posa en marxa. Ella queda a terra. 

L'Alicia s'aboca, mira la negror del pou i li sembla com si mirès directament dins la seva ànima arrassada .. agafa la moneda, la besa, i mirant-la per darrer cop la deixa caure... mentre cau tanca el ulls i formula el desig...

Després, sense mirar enrere enfila el camí. Oblidant el que ha viscut fa un segon.

Mentre ella fa això, algú pren nota de la seva petició... l'engranatge es posa en marxa.

L'alicia i els naips

A -T'he dit que ja en tinc prou!
B - Així que hem de fer?

A -Marxa, marxa ara que encara sóc a temps

B -N'estas segura?

A -No, però marxa, tanca la porta jo no puc fe-ho.

B -No la vull deixar tancada, no vull trencar encara la baralla, m'agrada el joc.

A -Jo no he sabut mai jugar

B -Jo m'ho creia, però tu has fet trampes (fa un pas cap a ella)

A -NO t'acostis, MARXA! no t'ho puc dir més clar....

B -La teva veu em suplica que em quedi, malgrat les paraules que pronucies.

A -No m'emboliquis, no em miris, no em toquis, Maaarxaaaa (i les paraules es fonen en unes llàgrimes lentes que rellisquen suaument, ell per fi es trenca i s'acosta a ella, la gronxa i ella tanca els ulls)

L'Alicia es rendeix a Morfeu entre els braços d'ell, sap que es penedirà d'aquest gest, però està esgotada, no vol lluitar més per no estimar-lo. Ell somriu satisfet, la mira i comprova que certament la té on vol, l'estima com vol, ha guanyat la partida.

La Reina de Cors

No sabia pas com havia arribat fins allí. En dos dies havia fet un centenar de quilometres i el xofer va gaudir dels primers petons dels dos amants.
L'Alicia, aquell cop s'havia cohibit en veure la mirada lasciva del conductor. I s'havia ruboritzat davant la mirada entregada d'ell.
La primera nit va ser perfecte, les mans coneixien on havien d'anar.
La segona nit va començar dificil, i es va anar enrarint.
Amb una innocent pregunta va apareixer rera d'ella la Reina de Cors. "Estas sola?", "No".
Quan li va presentar, l'Alicia va notar com ell se li esmunyia entre el dits com aigua. 
La Reina de Cors la va agafar de la ma. Ell va quedar a la pista de ball, i la reina va començar a fer confidencies a l'Alicia. 
La Reina de Cors li a obrir el pit de l'Alicia barruerament i va començar rementant per allà dins fins a mostra-li el cor, l'Alicia va comprovar que mentre bategava, una esquerda grossa l'anava atravessant i on ella deia desig es dibuixava una nova paraula: Amor.... . Dolor i desprotecció ! va cridar la reina tot d'una entaforant la viscera de nou la cabitat de l'Alicia.
Les hores van passar depressa, les llums, la calor, els aromes, la música, tot induia a cometre pecats carnals un cop i un altre.
Marxem va xiuxejar l'Alicia al seu amant. Ell resignat la va seguir.
Mentre tornaven a l'hotel, l'Alicia va pensar en la Reina de Cors, que li va infringir tot el dolor que ells no li havien infringit mai. Va fer de la inocuitat un pecat
El va mirar, i ell, llegint la seva mirada, la va besar i van curar-se l'absencia amb caricies i silencis.

Imatge

A voltes..............

res no te sentit.
L'Alicia sospira alleujada.
El seu malson ha marxat entre boires, però la possibilitat de ....per un moment li va fer ballar el cap
idees clares, idees pràctiques, no és el moment.
 ...... tornarà a seguir el conill,
creient de nou que fa tard...
Malparit...
S'ha endut tot l'àngel que li quedava. Ni res te sentit, ni sap per on continuar....
Ara el mirall reflexa deserts, serà l'estiu, només hi ha miratges, no es reconeix. On ha anat?
Tornar a demanar? mmmmmandra.

L'Alicia i la incapacitat d'estimar

L'Alicia exten les mans cap al buit, immersa dins d'un dilema que neix dins d'ella.

Se'l mira, l'acarona, el besa, el mima, en te cura fins que obri els ulls.

Després ha resolt mostrar-se indiferent. No fa mal. Li van dir fa temps, la indiferència no fa mal. (error)

Temps enrera va demanar, va suplicar, va insistir, va invocar.... i amb sorpresa va obtenir....

Ara.... s'ho mira de lluny, analitza,  continua resseguint perfils imaginats com ombres xinesques..

Només que per un cop.... només per un cop.

no pot esperar més. .. decisions... n'ha pres moltes i mai tant dificils com aquesta (el proper cop hauria d'especificar millor, però de moment qui la treu de l'embolic?).
Torna a mirar aquell mirall... superfície llisa... on la durà el proper cop.

Imatge: http://bichonario.files.wordpress.com/2008/11/nudo-lisa-spindler-phtography-inc1.jpg

L'Alicia i els castells de cartes

L'Alicia va desvetllar-se.

No volia despertar d'aquell somni, però els dies passen i no li va quedar un altre remei.

Dormia dins la urna de cristall, sense veure res més que un aparador de la realitat.

L'Alicia es creia que el perill venia del mirall, errava. 

De cop i volta, va sentir un soroll sord.... el castell de cartes, a la seva reraguarda havia trontollat .

Ella restava sencera, però els fonaments que sustentaven la torre inclinada... havien dit prou. Cessions, concessions no atorgades..... L'Alicia roman quieta sense saber que fer. Impossible retornar-lo sense ajuda.
Ara, amb dos cors a les mans, l'Alicia no sabia que fer.... esquinçar el seu de nou? o be tornar el que no li pertanyia, malgrat haver-lo nafrat?
El rum-rum que ja no sentia li va arrencar un sola llàgrima. Perquè cal tornar a sentir aquest dolor?
Imatge: google.

L'Alicia i la façana

L'Alicia després de travessar el mirall per darrer cop va pensar...... Tots, amb més o menys intenció, ens amaguem rera una façana.

Mirant-lo de lluny li va dir mentalment: És increible el que arribes a fer per parlar i que algú t'escolti.

I ja no diguem perque et miri als ulls i sentir-te recollit.

Ahir em vaig adonar que la teva falsa seguretat et fa fràgil i inconsistent. Ara em fas riure.
I jo que em creia pitjor que tu.... que idiota.

Una llàstima, mai he demanat res, només educació. Mira si era fàcil....

Hi ha derrotes incalculables.... però poc penediment... encara m'ho haurè de fer mirar. De fet, jo no he perdut, al contrari tot ha anat com preveia.... com et deia tu veuràs....  

Podia haver titulat aquest post com "mascara". Però una façana sosté tota una estructura, que sino s'ensorraria.

Si us sentiu ...  sols. no hi ha res com....

Imatge:goculta.

L'Alicia

L'Alicia mirava el cos despullat que jeia damunt del llit, a través del mirall, mentre es pentinava.

Va dir-se "He utilitzat tant com he estat utilitzada".

L'Alicia va tancar els ulls. Tot anava be. Els pactes eren precisos sense errors.

Tot anava be, fins aquella nit en que Ell la va abraçar i una esquerda es va obrir a dins de l'Alicia, una esquerda per on fugia tota l'escalfor.

L'Alicia va pensar que era el darrer cop que seguia el conill blanc.... que el preu,  després de tot ... no s'ho valia. I finalment... travessà de nou el mirall.

Imatge: http://buscacienciacat.files.wordpress.com/2009/10/conill-blanc-alicia-pk.jpg