L'Alicia mirava el cos despullat que jeia damunt del llit, a través del mirall, mentre es pentinava. Va dir-se "He utilitzat tant com he estat utilitzada".
L'Alicia va tancar els ulls. Tot anava be. Els pactes eren precisos sense errors.
Tot anava be, fins aquella nit en que Ell la va abraçar i una esquerda es va obrir a dins de l'Alicia, una esquerda per on fugia tota l'escalfor.
L'Alicia va pensar que era el darrer cop que seguia el conill blanc.... que el preu, després de tot ... no s'ho valia. I finalment... travessà de nou el mirall.
Imatge: http://buscacienciacat.files.wordpress.com/2009/10/conill-blanc-alicia-pk.jpg
6 comentaris:
i és que Alícia sempre acaba aprenent que res és millor que ser propietària d'una mateixa :)
Has parat a pensar que vol dir... L'Alícia seguia a un conill blanc??, o si diguessin l'Alícia seguia al seu conill blanc i en una cova es va trobar??...
Pensaments potser condicionats per temors?
Es diferent la vida i ots travesar in mirall jo no puc.
NO sé si sóc jo, no sé si és el moment, el dia, la setmana o el mes que porto...però m'ha semblat molt, molt trist
Potser si que és trist, un reflexió davant d'un mirall com qualsevol altra.
Tenir un amant esperant és bonic, però hi ha vegades que hi ha buits que no es poden omplir així com així no us sembla? a vegades només cal una mirada perque tot es trenqui en mil bocins...
Publica un comentari a l'entrada