Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

Ves que vinc

Després de molts dies de pensar-m'ho dilluns agafo el tren.
A descansar, lluny de tot, allà on tot comença. L'inici del final de les vacances ... ains

De fet, és el millor que es pot fer quan veus que enlloc fas falta.

La vida compensa

Avui he rebut una pessima notíci. Sort que en el mateix edifici, al cap de 20 minuts en rebia una altra de molt bona. Així que he anat a la floristeria i he anat a felicitar a una de les meves millors amigues que ha estat mare per segona vegada. La noieta matinera com el seu germà. No s'ha fet esperar gaire puntual a trenc d'alba.
De la primera notícia avui n'he fet fum... demà serà un altre dia.

Imatge: via google images 

Intensitat

És inevitable. En tota relació hi ha un punt d'intensitat indescriptible. Un moment, un instant preciós i precís en el que no vols estar a cap altre lloc i amb cap altre persona.

I mira, ara mateix... no estás aquí. I jo t'enyoro.

Encontre

Ella és la més guapa de totes les meves amigues.

D'aquelles amigues que comptes amb els dits d'una ma i encara en sobren de dits.  

Ens hem trobat de casualitat. En el lloc més inesperat i a l'hora més inesperada.

Fa tants que ens coneixem, que més de mitja vida l'hem compartida.

El nostre contacte darrerament s'ha espaiat massa.

Però, clar, només amb una mirada, i tres paraules ja sabiem que ens passava.

I una abraçada ha tornat a segellar el pacte que ja fa més de 15 anys ens va unir de per vida.

Ja saps que aqui estic. Els millor 10 minuts de la darrera setmana.

Simple

Llegir i transitar per aquest món fa que recordi que les coses, aparentment senzilles són les que més ens fan gaudir.

Gastar hores el dia de St Jordi va ser molt especial, i encara n'hagués gastat més, descobrint i fent descobrir cosetes simples, petites, ridicules .... i que van fer el dia tant gran.

Perfecció!

Sorra, aigua blava, abrics, una taula, una conversa, membres congelats (ho sento), descobrir una mona que s'enfila per la pared, un camí que s'endinsa al mar, i que els sentiments no són fàcils.

Una més que bona conversa.

La perfecció d'un diumenge al matí.

Meglio

Imatge

Va ser millor que un sopar amb espelmes.

Va ser sortir-me amb la meva i ja que hi erem posats...



Un café a sota l'altaveu, i sopar a sota d'un altre, va ser l'excusa perfecte perque m'oferissis el teu aroma.

Va ser pensar una cosa i que l'altre la digués a l'instant.

Va ser aigua freda amb olor de "Xurros"

Va ser baixar del món durant hores, per crear el propi món...

Va ser deixar anar pesos pesats en forma de paraules.. va ser contestar sí o sí sense opcions, "ja que has començat..."

Va ser "digues que penses i a veure si jo opino el mateix...", va ser...

Va ser.... millor del que em pensava... tot i que crec que ho tenies calculat (encara que diguis que no).

Words

Me -Have a good day. Kiss

You -Thanks, you too. Lots of kisses

Regals

Tot va començar amb un caramel.... encar que ja feia temps que rondava

Els millors regals són els moments d'alegria compartida.

Els millors regals són aquells gestos petits, insignificants, aquella frase amb una cuclada d'ulls, fer-me passar vergonya (gràcies), riure, plorar (que tambè), ballar, i una abraçada de veritat.

Una abraçada sense paraules, que va conjurar i va reunir-ho tot absolutament, tots els anys, les estones, les llàgrimes, els riures, els dubtes, les xerrades a hores intempestives,  tot el que va derivar en el que avui us ha unit definitivament.
Ja t'ho vaig dir a cau d'orella, però us estimo molt a tots dos.


Imatge