Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

a dins....

noto, el cor a la boca, bategant ... el teu alé nou, renovat, fresc, com aquell primer dia, les mans tremoloses, els ulls clucs el coll vinclat cap a un cantó mentre els teus braços m'envolten, a les narius el teu aroma, suor, pell i vida, i el tacte de les teves mans, més delicat que de costum, torno a casa.... 
....em desperto amb aquestes sensacions a la pell, la boca, al nas... em giro i em trobo amb un espai buit, on encara roman el teu aroma, malgrat he canviat mil cops els llençols.... potser sóc jo, que evoco massa i que duc a dins el teu tacte, el teu gust, el teu aroma, el teu amor.... 



aromes mediterranis.... dolçor .... enyorança.... vestida de nit

Alicia i la pluralitat

Alicia es va mirar al mirall i va declarar que ella es mereixia ser la única.
Quan ell la va mirar,  no va poder aturar la realitat.

Tombatruites

Sense saber com ni de qui manera la truita s'ha donat la volta.
NI estic al principi ni al final, crec que estic just en mig, ni tampoc se on vaig.
NOmés gaudeixo del gust del viatge, del que tasto en cada alenada d'aire.
No em plantejo si està be o està malament. Només si em ve de gust o no.
Potser no sóc coherent.
Només se que sóc fidel a mi. I amb això ... de moment ja en tinc prou.

Intensitat

És inevitable. En tota relació hi ha un punt d'intensitat indescriptible. Un moment, un instant preciós i precís en el que no vols estar a cap altre lloc i amb cap altre persona.

I mira, ara mateix... no estás aquí. I jo t'enyoro.

Questions

Enyorar-te vol dir alguna cosa?
És quelcom rellevant
o
simplement indica la necessitat de notar la teva ombra al costat de la meva?

........

 inicio el descens

Ombra

Va ser un suggeriment lleu, una alenada al meu coll, una bes de papallona, un contacte breu i dolç.

La intimitat va ser intensa, d'una brevetat esfereidora, un temps que esquinçava les hores i els minuts entre mirades i silencis, boquejant i suplicant ...

I una tarda , vas aprofitar una ventada per esborrar la teva ombra del costat de la meva, lligant el meu cor a quatre cavalls que corrien cap als diferentes punts cardinals (amb la conseqüent destrucció de tant preciat element vital)  

I ara tornes amb ulls de gos perdut, demanant.... i em mantinc freda equivant la mirada... si em mires... trontollaré. I no m'interessa ara no, ara que creia que ho tenia clar ....

No nego la necessitat d'una dolça venjança, fent que et creguis que encara sóc teva.

I arribats a aquest punt, penso que vull ser millor, i penso en ell. Tu llavors.... tornes a ser ombra, i et faig tornar als meus inferns particulars.

Desavantatge

No hi puc competir

T'escapes de mi com l'aigua..... als meus cabells i a les meves mans, el teu aroma..... No vols que hi pensi... i com no fer-ho?

Bad idea....but you say "Calla"

A cau d'orella "no vull que esborris el meu rastre quan ja no hi sigui"

Quasi ploro... les teves mans...... don't think about it..... i'll try, but how?

Sóc fràgil... no ho veus?





No te puedo besar

Avui cau la tarde sense notícies d'ell.
Els llums s'han encés al carrer i ella encara espera la  trucada. Mira la pantalla per darrer cop i es posa en marxa.
Encara ha de fer un parell d'encàrrecs. Farmàcia i perfumeria. I potser comprar alguna cosa per sopar. 

Ja que és al centre dirigeix als seus passos a una gran perfumeria. 
Bada una estona entre les ombres d'ulls i els pintallabis i pensa quines d'elles li agradarien a ell. Ah ell de nou al cap, no pot ser, pràcticament no saben res l'un de l'altre i en canvi hi ha quelcom que els vincula. El fa fora amb un gest de la ma.
 Al fil musical del local comença a sonar una cançó que te ja una edat.
En aquell moment el telefon reclama la seva atenció. La pantalla  il·luminada crida ELL.
Respon amb ganes contingudes, de fet no sap mai que dir-li, "hola" a l'altra banda "Ho-la", interferències... merda pensa ella  he de canviar el maleit aparell.
Ella - Hola? 
Ell - Me sents?
Ella - a mitges, com sempre
Ell - m'agrada aqeusta cançó
Ella - quina?
Ell -No te puedo besar.... 
Ella  - Com saps...?
Ell -.tut... tut ... tut....
Ella pensa m'ha penjat?
                                 .......Una ma li aparta els cabells del coll i una veu li diu, ja se el teu secret...

Pam!

.. com vols que t'ho digui? No hi ha manera millor manera que aquesta i tu, imbècil ni ho vols saber, ni ho vols sentir, ni ho vols notar, i em marejes em piques l'ullet, em dones la volta i m'ho dius tu a mi.

Ara... allò d'ahir... imperdonable (si que si que ja ho se) .... i aquest matí excuses.... i dos somriures. I que puc fer si el teu somriure entremaliat em guanya?

Si, tu no ho vols, però jo començo a esborrar, millor que esborri aquesta meravella abans que faci mal...

Tardor

Ja ha arribat la castanyera a la Ronda de Sant Antoni.

Camino fins a la parada de l'autobus, per tornar a casa, cercant el sol per escalfar-me ens aquest dia fred d'octubre.

L'aroma de boniatos i castanyes em transporta a uns temps més antics, on ell no hi era tampoc, però eren, per força, molt més alegres.

I que maca que és aquesta cançò, Serrat de petita i en català sempre em va fer plorar.