Ja ha arribat la castanyera a la Ronda de Sant Antoni.
Camino fins a la parada de l'autobus, per tornar a casa, cercant el sol per escalfar-me ens aquest dia fred d'octubre.
L'aroma de boniatos i castanyes em transporta a uns temps més antics, on ell no hi era tampoc, però eren, per força, molt més alegres.I que maca que és aquesta cançò, Serrat de petita i en català sempre em va fer plorar.
5 comentaris:
ahhh ¡¡¡ la castañera ¡¡¡¡
Si per ací baix ja es deixa sentir el frescor de la tardor, imagina't per ahí...
I la castanyera que tu veus encara és autèntica pq hi ha molts llocs que aquesta figura es representada per qualsevol immigrant (amb tots els respectes) que aprofita el moment per a fer uns calerons, però que malauradament fa que per a mi l'aroma no sigui el mateix que era...
La castanyera que passo jo és autèntica, amb davantal i tot (bé, li falta el mocador al cap per ser la del cole...però vaja) i fa una olor boníssima que m'encanta i això que no m'agraden les castanyes! Aquest any no es podrà queixar tota la gent que ho fa perquè a la casatanyada fa calor!
A mi les castanyes no m'agraden pas...però els moniatos de l'avia estaven collonuts.
Ara venen fires al poble veí,un dels pocs moments que es poden comprar castanyes amb gust de castanya.
Publica un comentari a l'entrada