Hi ha dies que ho se. Hi ha dies que val més no llevar-me. Hi ha dies que el contacte amb la resta de la humanitat és impossible, perque al meu voltant només hi ha mines.
Hi ha dies que sóc perillosa. Hi ha dies..... Ho sabies que hi ha dies així?
Potser era el darrer que em faltava per acabar de decidir-me.
Ho sento.
8 comentaris:
Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
Una abraçada.
ánimo....que Dios aprieta pero...afixia ¡¡¡¡
doncs aquests dies més val alegrar-se d'estar sola i intentar gaudir-ho.
Però també hi ha dies que no ho son així, ànims
quin dia !!! ... salut
sempre hi haurà dies d'aquests...però de sobte, al dia segÜent algú et dirà alguna cosa, o simplement et mirarà als ulls... i tot serà possible.
Bueno, no sé els motius teus per a voler no llevar-te, però aquest matí un xicot de 30 anys m'ha dit: "per què m'he llevat avui del llit?" Teni molta raó. Malauradament una olla de parafina liquida li ha caigut al damunt. T'ho imagines? No més hem pogut sedar-lo molt i diferir-lo a un hospital amb unitat de cremats.
Aquest xicot ha xafat una mina de gran calibre.
Gracies a tots.
Publica un comentari a l'entrada