Matí de diumenge. Em llevo. El meu cervell cerca café. Miro l’hora, sense ulleres cerco el despertador... les 10. Voldría dormir més però vull anar a veure una exposició, encara no és massa tard per sortir de casa.
De cop sento una música, sona un organ d’orquesta cutre.
Sembla mentida, allò tan conegut dels Gitanos i la Cabra encara funciona.
Recordo de petita un dissabte caminant per un carreró al costat de casa, la mateixa música, i un home gitano gran feia pujar a una anemica cabra damunt d’un taburet. Em va impactar.
Ara ja no van amb la cabra , però el so no ha canviat.... Vaig a buscar el cafè.... necessito despertar-me.
3 comentaris:
i cada dia n'hi haurà més, la crisi recupera vells oficis: els gitanos i la cabra, l'home agenollat demanant caritat (abans a l'església, ara al costat del caixer automàtic) ...
déu n'hi dó!! quin despertar!!! és veritat el que diu la Clidice, com cada dia es veu més gent mirant contenidors...
si et consola, abans vivia en uns baixos, i l'habitació on dormia donava just damunt una esglèsia evangèlica! a les nou del matí del diumenge teníen missa!!! i les misses evangèliques canten i toquen quasi tots els instruments, inclosa la bateria!!!
avui ja es dilluns ¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada