 |
| Imatge |
L'Alicia se'l mira.
No sembla pas màgic. Dóna la volta. No te ni corda, ni poal, ni cartell que indiqui que és.
Pensa en la recomanació del conill "Compte amb el que desitges"
La ma a la butxaca juga amb la darrera moneda que li queda.
Es veu obligada a triar, fer el camí comodament en autobús utilitzant la moneda, o llençar el darrer recurs al pou encomanant una quimera.
L'Alicia, sap que el vehicle la retornarà a la sensatesa definitiva i ràpidament, i és el que necessita. Però el pou, el desig, l'aventura la criden massa fort.
Es tanquen les portes i el vehicle es posa en marxa. Ella queda a terra.
L'Alicia s'aboca, mira la negror del pou i li sembla com si mirès directament dins la seva ànima arrassada .. agafa la moneda, la besa, i mirant-la per darrer cop la deixa caure... mentre cau tanca el ulls i formula el desig...
Després, sense mirar enrere enfila el camí. Oblidant el que ha viscut fa un segon.
Mentre ella fa això, algú pren nota de la seva petició... l'engranatge es posa en marxa.
5 comentaris:
ummm ¿ Alicia ?...ummm ull amb Sanchéz Dragó ¡¡¡¡
acostumem a demanar que algú faci realitat els nostres desitjos: o algun geni ocult en una làmpara, o alguna deitat. depenem del destí o dels nostres actes?
Miquel, lem temp que 'Alicia ja ha deixat enrere els 13 anys fa temps .. ;)
Six X, ni genis, ni deitats, ni destins, els nostres actes i les seves conseqüencies... no?
Sempre pot demanar fer el camí a casa plàcidament, cada dia.
i per que no s'ha de poder demanar el fet de poder demanar per sempre?
M'ha encantat!!!
Publica un comentari a l'entrada