Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

Alicia i la pluralitat

Alicia es va mirar al mirall i va declarar que ella es mereixia ser la única.
Quan ell la va mirar,  no va poder aturar la realitat.

Quickly

Alicia li envia un missatge amb segell i remitent anònim al conill blanc.
Avui ella dicta les normes. Però no compta amb el tic tac... ni amb el gat que mou els fils invisibles de la inoportunitat.

S'ha posat les mitges amb costura, una combinació negra amb transparències, aquelles sabates amb el taló tan fi que el fan tornar boig, i encen un cigarret esperant que passin els minuts.

El conill blanc porta la resposta de l'amant. Ha de ser ràpid, no tinc temps (mai té temps....pensa avorrida Alicia)

Truquen a la porta. Una curta mirada, un lleu so d'assentiment, humitat, les mans calentes, i Alicia es veu empesa contra una paret, rodolen per ella, juguen a veure qui dels dos domina l'altre. En un moment de pausa en que les llengues deixen d'abraçar-se, ell murmura, oh,... no tinc temps, Ali respon et vull al meu llit ara....  I inicia el descens........

Alicia reposa somrient mentre ell intenta eliminar els rastres d'ella, camisa, corbata, el mòbil, les ulleres, la taca de rouge al coll. Ell es disculpa per enèssima vegada..... La propera ... I la besa. Alicia sent la pròpia olor a la pell de l'home. I sap, que aquest cop no li ho podrà amagar a l'altra... però no li ho diu. I l'acompanya fins a la porta i satisfeta, sospita que no el tornarà a trucar ....

Pecats

Si no existisis , t'inventaria,

cometria el pecat de voler ser Déu,

et modelaria amb fang tal com ets,

amb tots els teus defectes i afectes

Amb el teu permís

Mai m'agradat que em demanin permís per besar-me.
Tu ho vas fer. No de fet tampoc va anar així.

Et llegia a la cara el desig de fer-ho i em vas demanar que t'ho demanés.

I quan encara no havia acabat la frase els teus llavis tancaven els meus, en un gest quasi forçat. No va ser un moviment lent el teu, va ser més aviat quan un gat cau damunt la presa, de cop.

Per un segons les boques restaven tancades, uns segons eterns on tots dos calculavem qui seria el primer en separar-se o be fer un pas més enllà.

Llavors va passar, la meva ment va esborrar tot, el temps. les paraules, el carrer, la gent, en un moment només vam quedar tu i jo, els meuvs llavis es van obrir i els teus va acollir la meva llengua, vaig mossegar-te els llavis, tu despres a mi, el teu nas va acariciar el meu coll mentre jo et mossegava suaument el lobul de la orella, em vas mirar als ulls i vas somriure com un nen entremaliat, i vas besar el somriure que es dibuixava als meus llavis..... voliem quedar-nos per sempre així.

Meglio

Imatge

Va ser millor que un sopar amb espelmes.

Va ser sortir-me amb la meva i ja que hi erem posats...



Un café a sota l'altaveu, i sopar a sota d'un altre, va ser l'excusa perfecte perque m'oferissis el teu aroma.

Va ser pensar una cosa i que l'altre la digués a l'instant.

Va ser aigua freda amb olor de "Xurros"

Va ser baixar del món durant hores, per crear el propi món...

Va ser deixar anar pesos pesats en forma de paraules.. va ser contestar sí o sí sense opcions, "ja que has començat..."

Va ser "digues que penses i a veure si jo opino el mateix...", va ser...

Va ser.... millor del que em pensava... tot i que crec que ho tenies calculat (encara que diguis que no).

Gebre

He decidit acabar. Aturar-ho aqui, deixar-ho anar*.

El fred s'acosta. Gebre de matinada. I als cabells.
De fet, els moments de felicitat són com petites d'or en un riu, escasses i quan les trobes no ho pots oblidar, però quan s'escolen entre els dits.... l'ànima queda buida.


No puc dir res més que el que transpira aquesta cançó
Era - By Estopa
Era como el sol a la mañana
luna blanca en soledad
prohibida entre las manzanas
sabe que que esta dentro de mis sueños
mi pecado original
que me condena y me salva
era la lluvia de madrugada
calida como un fogon
era fiera como una pantera
y suave como el algodon
era siempre primavera
se marcho
se fue por donde habia venido
y no volvio
y me ha dejado con dos tazas de cafe
y un papel que dice adios
y una foto de carnet
y el alma llena de pena
siempre me despierto por la noche
no puedo dormir
se me queda el alma en vela
y sueño despierto
con recuerdos que quieren salir
tengo la memoria llena
fue una noche negra
prisionera de una carcel de cristal
y yo sigo preguntando
pero nadie sabe donde esta
nadie tiene la respuesta
era la lluvia de madrugada
calida como un fogon
era fiera como una pantera
y suave como el algodon
era siempre primavera
se marcho
se fue por donde habia venido
y no volvio
y me ha dejado con dos tazas de cafe
y un papel que dice adios
y una foto de carnet
y el alma llena de pena
se marcho
se fue por donde habia venido
y no volvio
y me ha dejado con dos tazas de cafe
y un papel que dice adios
y una foto de carnet
y el alma llena de pena
el alma llena de pena



Fuente: musica.com

* n darrer café un darrer café....Patetic

Regals

Tot va començar amb un caramel.... encar que ja feia temps que rondava

Els millors regals són els moments d'alegria compartida.

Els millors regals són aquells gestos petits, insignificants, aquella frase amb una cuclada d'ulls, fer-me passar vergonya (gràcies), riure, plorar (que tambè), ballar, i una abraçada de veritat.

Una abraçada sense paraules, que va conjurar i va reunir-ho tot absolutament, tots els anys, les estones, les llàgrimes, els riures, els dubtes, les xerrades a hores intempestives,  tot el que va derivar en el que avui us ha unit definitivament.
Ja t'ho vaig dir a cau d'orella, però us estimo molt a tots dos.


Imatge

Lectures

Ho saps fer massa be. Em mires als ulls i t'escoles cap a dins de mi per llegir-me. Entres poc a poc. No se com has aconseguit trobar la font de la meva curiositat.

Tanta façana i tanta seguretat no et serveixen de res. Ho noto a les teves mans. En els teus petons. Estas perdut igual que jo.

Mal. Llegeixo dolor. Però ara no em preocupo. Si estic caient.. gaudeixo de la caiguda.  


Pd: Ara se que puc ser fidel.

Irresistible

Arribes i dius hola, no cerques els meus llavis sino el meu coll.

Contacte breu i dolç. Perfecte.

Agafes la meva ma i em dius, vine... no em puc resistir..

Imatge

Compte pendent

Us heu compromés amb una persona i els dos alhora heu trencat la promesa que us vàreu fer?

Jo si, i va ser prou interessant i fantàstic.

Ens vam fer mal més tard i vam perdre el contacte. 

Ara, anys després fer un café plegats i explicar-nos la vida és força extrany.

Ni som els que erem, ni hem perdut confiança. Som dos extranys que, malgrat tot, ens coneixem massa.

Abans de trencar la promesa (que de fet era negar un desig encobert) eren molt amics, els millors amics.
Ara ni una cosa ni l'altra. Un compte pendent. Algun dia... ens ho podrem dir tot, tu em faràs el retret que vaig llegir als teus ulls i jo et podrè donar els motius sense plorar,  i riurem com haviem fet.
Per tu
Per mi(no hi ha manera d'enllaçar una cançò fantàstica que es diu Torna a ser massa tard d'un grup anomenat La Fosca, el cantant amb una veu preciosa.. si en teniu la oportunitat..) Mentre la busco un deixo aquesta altra:

http://www.discogs.com/image/R-150-1256919-1204240230.jpeg

UOOOOOO!

Dejarse llevar... suena demasiado bien.
I ara que cirereta?

Gris... com quasi sempre

Si,.. venia tempesta..... i espera't

(queden 623 hores aprox...)

Aire

"Em deixarè trencar de nou.
Sorprendré el teu somriure rera el meu.
Perseguir els teus ulls i somiar serà una tasca fàcil.
Obriré la porta perquè entri el teu alé en un petó buscat.
Em deixaré beure d'un glop.
Construiré castells de sorra que el mar s'endurà a llepades.
Nua, passejaré pel teu cos i entendré el que em volen dir les teves mans.
I quan tot acabi, recolliré els meus bocins, tancaré la porta, abraçaré les visceres nafrades, fins que acumuli prou valor per tornar-me a trencar"

Imatge: http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/01/50/4f/b5/castillos-de-arena.jpg

Vermell

"Avui és un d'aquells dies... que tot és possible.

Avui volcans adormits es desvetllen. "

Imatge: http://software.emule.com/fondo-de-pantalla-volcan/

Blanc i Negre

Ella no hi va ser a temps.

Era massa tard.

Va desaparèixer en blanc i negre.

Aferrada a un munt de promeses

que cap boca havia pronunciat

imatge:www.sexinthecitytapersex.spaces.live.com/