"Em deixarè trencar de nou.
Sorprendré el teu somriure rera el meu.
Perseguir els teus ulls i somiar serà una tasca fàcil.
Obriré la porta perquè entri el teu alé en un petó buscat.
Em deixaré beure d'un glop.
Construiré castells de sorra que el mar s'endurà a llepades.
Nua, passejaré pel teu cos i entendré el que em volen dir les teves mans.
I quan tot acabi, recolliré els meus bocins, tancaré la porta, abraçaré les visceres nafrades, fins que acumuli prou valor per tornar-me a trencar"
Imatge: http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/01/50/4f/b5/castillos-de-arena.jpg
Sorprendré el teu somriure rera el meu.
Perseguir els teus ulls i somiar serà una tasca fàcil.
Obriré la porta perquè entri el teu alé en un petó buscat.
Em deixaré beure d'un glop.
Construiré castells de sorra que el mar s'endurà a llepades.
Nua, passejaré pel teu cos i entendré el que em volen dir les teves mans.
I quan tot acabi, recolliré els meus bocins, tancaré la porta, abraçaré les visceres nafrades, fins que acumuli prou valor per tornar-me a trencar"
Imatge: http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/01/50/4f/b5/castillos-de-arena.jpg
4 comentaris:
Això és donar-se del tot. Però no cal que acabi, no té per què. I si ho fa, mira de no haver-te entregat tota i de conservar una part de tu.
Oh, oh!!
hem obert un nou blog dedicat als petits racons de catalunya
us deixo l'adreça`per si us pot interesar
http://raconetsdecatalunya.blogspot.com/
gracies
XeXu: Tot acaba d'una manera ho altra... i sempre queda alguna cosa a dins.
Delfica, oh? ;-)
Angels, gràcies per la visita i per la recomanació, ja tenia previst visitar-vos.
Publica un comentari a l'entrada