250è joc literari i poemes visuals de Toni Prat

Després de molt de temps m'he inspirat per participar en un dels jocs que proposa en Jesus M. Tibau.

Poema Visual de Toni Prat 

Com un tsunami s'alcen 

blanques sobre negres

en un mar de quadres. 

"Un coixí no pot sustituir la pell al llit,

quan aquest es desfà només per un cantó."

Imatge: http://lanavede-lg.blogspot.com/2009/04/astillas-de-luna.html

Cames

Semàfor vermell.
S'atura.
Puja la visera del casc en un intent per refrescar-se.
Aquest juny sembla agost.
Rebufa. Una noia amb pantalons curts creua el pas de peatons.
La mira. La segueix fins que l'engoleix la multitud de turistes de la Rambla.
Una botzina sona.
Semafor verd. Les cames qui sap on paren. Dóna gas i amb el ciclomotor va rambla avall.

Imatge: http://blog.securibath.com/?p=1844

Vainilla

... Ella entra com una exhalació al bany.

... Te pressa.

... Escampa una olor dolça i suau.

... Vainilla










Aquest és per tu E.

Blanc... boira

"Camina depressa, imparable.
Avança pels carrers alié al soroll.
De sobte, una passa i se sent el gemec
d'una fulla d'arbre seca.
La tardor es trenca sota el seus peus."

Gris

Em mires...

prudent, t'observo......

prenc ales.....

estimbo contra tu les meves il·lusions.

Transparent

Avui hem pesen com mai les nits que he dormit, els dies que no he plorat, els dies que no he rigut, el petons que no he donat i .... uns braços.

Enrojolint

Els seus ulls han acariciat la meva pell aquest vespre.

Una inclinació massa pronunciada sobre el paper i el somriure s'ha dibuixat al seu rostre. L'escot m'ha traicionat.

Crec que m'he posat vermella.

Ell és perillós. Ho vaig saber des del primer dia. Atractiu, educat, polit, distant.

Juga a fer-se el desinteressat, però sedueix. És el seu terreny neda be en aquesta aigua. No te cap pretensió, és la seva marca.

Em fa gràcia observar aquest joc mut de gestos al que no he sabut mai jugar.

Error?? roig

Desequilibri,

desconfiança,

mirades esquives.

Ara hi puc posar paraules,

i llàgrimes.

La contenció,

el desequilibri,

la parcialitat

la dependència

L'odi a tothom, a mi mateixa

odi erroni.

Desenfocada,

mal orientada. Equivocada.

Ell no és més que un error.

L'enyoro perquè vull enyorarlo

groc apagat

Tancant portes


He aprés a mirar-te als ulls i controlar la pell.
He aprés a saber mirar-te de lluny.
He aprés a entendre que no puc fer que m'estimis.
He aprés a veure de quin color és la teva mirada i a distingir-la entre la gent.
He aprés a deixar d'imaginar els teus llabis sobre els meus.
He aprés a oblidar el teu tacte.
He aprés a foragitar el teu aroma i el teu sabor.
He aprés a parlar amb tu sense posar-me vermella.
He aprés que la vida no és fàcil i a estar agraida pel que tinc i pel que no tinc.
He aprés que em manca una part de mi que no puc cercar en tu.
He aprés que aquesta part de mi és la que enten, la que no es queixa, però no es conforma i malgrat tot lluita.

Blau melancolia

Recordo el teu nom a estones perdudes i encara fa mal a la meva inconsciència.

Rememorar que no vaig tenir-te fa que t'odii i esborri el teu nom dels calendaris.

Odiar-te quan ja no m'importes és perdre el temps i és mentida.

Cloure'm per dins, expandir-me per fora, oblidar-te a tu, a ell i a ella.

Penso que no va ser culpa teva, ni meva, ni d'ell, ni d'ella.

Sento que vaig acobardir-me . Que vaig errar.

Tanco els ull i recordo el temps que va passar mentre et mirava.

Tanco els ulls i ja no recordo, ni els teus ulls, ni la teva boca, ni el teu aroma, ni la teva veu..... i ara el meu cor pertany a un altre.