dimecres, de març 12

groc apagat

Tancant portes


He aprés a mirar-te als ulls i controlar la pell.
He aprés a saber mirar-te de lluny.
He aprés a entendre que no puc fer que m'estimis.
He aprés a veure de quin color és la teva mirada i a distingir-la entre la gent.
He aprés a deixar d'imaginar els teus llabis sobre els meus.
He aprés a oblidar el teu tacte.
He aprés a foragitar el teu aroma i el teu sabor.
He aprés a parlar amb tu sense posar-me vermella.
He aprés que la vida no és fàcil i a estar agraida pel que tinc i pel que no tinc.
He aprés que em manca una part de mi que no puc cercar en tu.
He aprés que aquesta part de mi és la que enten, la que no es queixa, però no es conforma i malgrat tot lluita.