250è joc literari i poemes visuals de Toni Prat

Després de molt de temps m'he inspirat per participar en un dels jocs que proposa en Jesus M. Tibau.

Poema Visual de Toni Prat 

Com un tsunami s'alcen 

blanques sobre negres

en un mar de quadres. 

Desincronització

Com sempre quan queden per fer aquestes coses la majoria arriba tard, un quart no es presenten i acaben sent els de sempre.

L'objectiu era clar: Interactuació amb els nous membres.

Res més allunyat de la realitat.

Els litres d'alcohol van anar passant de ma en ma en nom de St. Hilari. Les cares de sempre van dir les mateixes coses de sempre. Els ulls de l'experiència van veure com la nit estava desincronitzada amb les agulles del canell. El runrun aquell de "això no fa ja per a mi"

Rambla avall la darrera meitat es va perdre, i altres van continuar rient plegats.
Els objectius havien estat recalibrats. Els estrangers van engolir als devots del sant i ja prop del mar, perseguint lluernes verdes, alguns van còrrer intentant atrapar carruatges grocs i negres. Finalment i mirant per la butxaca la salvació va arribar en forma
d'autobús.

Sorpresa de xocolata, intercanvi de dades, i veure com l'ombra es fonia amb la motxilla a coll entre la resta d'ombres que es disposaven a ofegar penes a la vil·la musical.

I ja tocaven les 4 quan el darrer objectiu,  fregar els llençols amb el cos , va ser assolit.

La Reina de Cors

No sabia pas com havia arribat fins allí. En dos dies havia fet un centenar de quilometres i el xofer va gaudir dels primers petons dels dos amants.
L'Alicia, aquell cop s'havia cohibit en veure la mirada lasciva del conductor. I s'havia ruboritzat davant la mirada entregada d'ell.
La primera nit va ser perfecte, les mans coneixien on havien d'anar.
La segona nit va començar dificil, i es va anar enrarint.
Amb una innocent pregunta va apareixer rera d'ella la Reina de Cors. "Estas sola?", "No".
Quan li va presentar, l'Alicia va notar com ell se li esmunyia entre el dits com aigua. 
La Reina de Cors la va agafar de la ma. Ell va quedar a la pista de ball, i la reina va començar a fer confidencies a l'Alicia. 
La Reina de Cors li a obrir el pit de l'Alicia barruerament i va començar rementant per allà dins fins a mostra-li el cor, l'Alicia va comprovar que mentre bategava, una esquerda grossa l'anava atravessant i on ella deia desig es dibuixava una nova paraula: Amor.... . Dolor i desprotecció ! va cridar la reina tot d'una entaforant la viscera de nou la cabitat de l'Alicia.
Les hores van passar depressa, les llums, la calor, els aromes, la música, tot induia a cometre pecats carnals un cop i un altre.
Marxem va xiuxejar l'Alicia al seu amant. Ell resignat la va seguir.
Mentre tornaven a l'hotel, l'Alicia va pensar en la Reina de Cors, que li va infringir tot el dolor que ells no li havien infringit mai. Va fer de la inocuitat un pecat
El va mirar, i ell, llegint la seva mirada, la va besar i van curar-se l'absencia amb caricies i silencis.

Imatge

L'Alicia i la façana

L'Alicia després de travessar el mirall per darrer cop va pensar...... Tots, amb més o menys intenció, ens amaguem rera una façana.

Mirant-lo de lluny li va dir mentalment: És increible el que arribes a fer per parlar i que algú t'escolti.

I ja no diguem perque et miri als ulls i sentir-te recollit.

Ahir em vaig adonar que la teva falsa seguretat et fa fràgil i inconsistent. Ara em fas riure.
I jo que em creia pitjor que tu.... que idiota.

Una llàstima, mai he demanat res, només educació. Mira si era fàcil....

Hi ha derrotes incalculables.... però poc penediment... encara m'ho haurè de fer mirar. De fet, jo no he perdut, al contrari tot ha anat com preveia.... com et deia tu veuràs....  

Podia haver titulat aquest post com "mascara". Però una façana sosté tota una estructura, que sino s'ensorraria.

Si us sentiu ...  sols. no hi ha res com....

Imatge:goculta.

Maria

La Clara s’ho pensa un cop més abans de trucar a la porta.

Per un moment pensa e marxar, però sap que és ara no ho farà mai.

Tanca els ulls i prem el timbre.

La porta s’obre. Un aroma a encens li envaeix les narius. L’entrada és fosca. Una veu li diu “passa t’estava esperant” I apareix de la foscor una dona morena, amb ulls verds, vestida de negre i amb un somriure ample i càlid, i d’edat incerta.

Dona – Relaxa’t, et veig molt tensa.
Clara – Estic un xic nerviosa.
Dona – No has fet mai abans
Clara – No, no hi crec gaire en aquestes coses.

Dona – No series aquí.

Silenci per part de la Clara.

Dona – Seu estimada, em dic Maria
La Clara pensa “Maria? Coi ja que m’han de llegir el futur com a mínim podia haver cercat un nom artístic... madame Div..”

Maria – NO em cal el nom artístic. Jo sóc el que sóc i no necessito fabricar cap mentida

La clara queda petrificada davant de la mirada intensa de la vident. No te clar si ho ha dit en veu alta o be li ha llegit el pensament.

Clara – Impressionant – fa amb veu tremolosa i penjant la bossa al respatller de la cadira.

Maria – No tant, amb la cara pagues. I be..que vols saber? Feina? Salut? Ell...

Clara – Jo...... ELL.... la Clara baixa els ulls avergonyida intentant no pensar que deu pensar aquella desconeguda i quasi està per fugir intentant que no li llegeixi la desesperació als ulls.

Maria – Com totes, quan aprendrem les dones, ains. Jo et diré el que creus que vols saber. Però primer escolta’m. (Els ulls verds de la Maria es claven en els ulls marrons i porucs de la Clara) Tu ets qui ets i ningú més que tu valida les teves accions, la teva vida, el que ets i el que faràs, cap altra persona, ni home ni dona és responsable del que fas i el que no fas i recorda que només tu tries i decideixes que fas i deixes de fer a la vida. .

Ara, si us plau... barreja les cartes i pensa en ...... ELL.

Quan la Maria acaba de parlar els ulls de la Clara tenen força i brillen més, les paraules de la vident li han obert una porta i malgrat tot, pregunta per ell, però ja no és un ell en majúscules ara la majúscula és ELLA.
La Maria somriu satisfeta, veu que no importa ja el que digui, ara és la Clara qui decideix.

Imatge: http://www.astrosenlinea.com/wp-content/uploads/2008/11/tirada_de_tarot.jpg

L'Alicia

L'Alicia mirava el cos despullat que jeia damunt del llit, a través del mirall, mentre es pentinava.

Va dir-se "He utilitzat tant com he estat utilitzada".

L'Alicia va tancar els ulls. Tot anava be. Els pactes eren precisos sense errors.

Tot anava be, fins aquella nit en que Ell la va abraçar i una esquerda es va obrir a dins de l'Alicia, una esquerda per on fugia tota l'escalfor.

L'Alicia va pensar que era el darrer cop que seguia el conill blanc.... que el preu,  després de tot ... no s'ho valia. I finalment... travessà de nou el mirall.

Imatge: http://buscacienciacat.files.wordpress.com/2009/10/conill-blanc-alicia-pk.jpg