Desincronització

Com sempre quan queden per fer aquestes coses la majoria arriba tard, un quart no es presenten i acaben sent els de sempre.

L'objectiu era clar: Interactuació amb els nous membres.

Res més allunyat de la realitat.

Els litres d'alcohol van anar passant de ma en ma en nom de St. Hilari. Les cares de sempre van dir les mateixes coses de sempre. Els ulls de l'experiència van veure com la nit estava desincronitzada amb les agulles del canell. El runrun aquell de "això no fa ja per a mi"

Rambla avall la darrera meitat es va perdre, i altres van continuar rient plegats.
Els objectius havien estat recalibrats. Els estrangers van engolir als devots del sant i ja prop del mar, perseguint lluernes verdes, alguns van còrrer intentant atrapar carruatges grocs i negres. Finalment i mirant per la butxaca la salvació va arribar en forma
d'autobús.

Sorpresa de xocolata, intercanvi de dades, i veure com l'ombra es fonia amb la motxilla a coll entre la resta d'ombres que es disposaven a ofegar penes a la vil·la musical.

I ja tocaven les 4 quan el darrer objectiu,  fregar els llençols amb el cos , va ser assolit.