Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

a dins....

noto, el cor a la boca, bategant ... el teu alé nou, renovat, fresc, com aquell primer dia, les mans tremoloses, els ulls clucs el coll vinclat cap a un cantó mentre els teus braços m'envolten, a les narius el teu aroma, suor, pell i vida, i el tacte de les teves mans, més delicat que de costum, torno a casa.... 
....em desperto amb aquestes sensacions a la pell, la boca, al nas... em giro i em trobo amb un espai buit, on encara roman el teu aroma, malgrat he canviat mil cops els llençols.... potser sóc jo, que evoco massa i que duc a dins el teu tacte, el teu gust, el teu aroma, el teu amor.... 



aromes mediterranis.... dolçor .... enyorança.... vestida de nit

Alicia i la (gran) mentida

Ell s'acostava per la seva esquena i li xiuxejava a cau d'orella .... "Només t'estimo a tu...."

A Alicia li va caure el cor del pit..

Lladres de somnis

... i així són ells, lladres de somnis, d'idees, de vides.
Gent gris, sense esma que es nodreix de la llum que hi ha en altres, i de cop, la presenten com pròpia i tothom els aplaudeix per la bona idea que han tingut bla, bla, bla...

i jo, que acostumo a ser la persona expoliada, no aprenc a callar. La il·lusió em surt pels ulls, les idees surten pels poros de la meva pell, la meva esséncia és aquesta, ho comparteixo sense pensar en qui estic parlant. Suposo que sóc encara tant ingènua que, havent dit que em dol que ho facin, crec que no ho tornaran a fer.

El trist no és que prenguin les meves idees per fer coses, el trist és que m'ho amaguen, no ho comparteixen amb mi. Seria tant diferent només que diguessin,.... "mira això que proposes, penses, dius, m'ha agradat tant, que si no et fa res, ho faré així...."

Conclusió 1: millor que aprengui a callar
Conclusió 2: millor que espavili
Conclusió 3: no m'estimen. Ningú fa mal tants cops de manera no intencionada.

Alicia i la pluralitat

Alicia es va mirar al mirall i va declarar que ella es mereixia ser la única.
Quan ell la va mirar,  no va poder aturar la realitat.

Compres de Nadal

No hi ha res que em faci més mandra que comprar regals de nadal. Les botigues atapeides de gent em fan basarda. A més la majoria de botiguers, esgotats i tips de tanta gent i obrir els festius, no atenen com cal. I ja no parlem de grans superfícies, grans magatzem o centres comercials, on la simpatia i la professionalitat brillen per la seva absència.

Panettone cioccopera

Dona gust, donc,  quan entres en un local i t'atenen com cal.
És el cas de Queviures Serra, una botiga de les que en queden poques. El que es coneix com a "colmado" de tota la vida, però amb una sel·lecció d'exquisiteses que fan la boca aigua a qualsevol gourmet.
A més aclareixen el dubtes del client i t'ofereixen solucions, et tempten de paraula, si es que el productes que hi ha als prestatges  no ho han fet ja.
Si teniu la sort de disposar d'una botiga d'aquesta mena a la vora felicitas, sinó, sempre podeu fer un passeig per l'Eixample i visitar-los. Val la pena.

Per si no em dona temps de passar per aquí BON NADAL a tothom!

Alemany

Un record per aquells que no recorden.

L'avia ens ha deixat l'herencia dels seus ulls, el seu caràcter fort i la seva disciplina.

L'avia desapren la vida i només recorda fets claus que la van marcar molt
Recorda el seu marit, com i quan es van conèixer, la seva mare i el seu pare i poques coses més, no parla ni de germans ni de fills.
Repeteix continuament la seva data de naixement i s'ha quedat entre els 84 i 85 anys, i quan li dius que en té més diu que li prenem el pel, que la volem fer més vella. Ens recorda que mai a la vida ha menjat ni menjarà arengades, i que de postres no hi ha mai prou.
La rutina guia les seves passes i malauradament cada dia es malfia i odia als que l'estimen. Sempre feia bromes, sempre reia. Ara no ho fa quasi mai. La unica cosa amb la que riu és quan diu que va a l'escola cada matí quan la duem al centre de dia, amb sorpresa l'altre dia, ens van dir que era candidata a fer unes classes d'informatica per a persones que tenen dificultats cognitives, ja que pel que sembla malgrat tot encara cus molt be i les manualitats les fa millor que la resta de malalts.

He llegit al diari aquest matí que l'Alzheimer és una malaltia que destrueix families i té raó. És un mal que no es conforma amb destruir connexions neuronal i records, tambè destrueix la resistència del que cuida  i la tristesa ocupa massa els espais casolans.

Eps però que ningú es posi trist, ni li doni mal rotllo. Per contra, gats, gossos i besnets li donen vida. Llavors, per petits instants torna a ser ella. Llàstima que duri tant poc.

Esclats de vida

Darrerament tot són esclats de vida al meu voltant.

I jo continuo aliena a ells...

Encontre

Ella és la més guapa de totes les meves amigues.

D'aquelles amigues que comptes amb els dits d'una ma i encara en sobren de dits.  

Ens hem trobat de casualitat. En el lloc més inesperat i a l'hora més inesperada.

Fa tants que ens coneixem, que més de mitja vida l'hem compartida.

El nostre contacte darrerament s'ha espaiat massa.

Però, clar, només amb una mirada, i tres paraules ja sabiem que ens passava.

I una abraçada ha tornat a segellar el pacte que ja fa més de 15 anys ens va unir de per vida.

Ja saps que aqui estic. Els millor 10 minuts de la darrera setmana.

Desincronització

Com sempre quan queden per fer aquestes coses la majoria arriba tard, un quart no es presenten i acaben sent els de sempre.

L'objectiu era clar: Interactuació amb els nous membres.

Res més allunyat de la realitat.

Els litres d'alcohol van anar passant de ma en ma en nom de St. Hilari. Les cares de sempre van dir les mateixes coses de sempre. Els ulls de l'experiència van veure com la nit estava desincronitzada amb les agulles del canell. El runrun aquell de "això no fa ja per a mi"

Rambla avall la darrera meitat es va perdre, i altres van continuar rient plegats.
Els objectius havien estat recalibrats. Els estrangers van engolir als devots del sant i ja prop del mar, perseguint lluernes verdes, alguns van còrrer intentant atrapar carruatges grocs i negres. Finalment i mirant per la butxaca la salvació va arribar en forma
d'autobús.

Sorpresa de xocolata, intercanvi de dades, i veure com l'ombra es fonia amb la motxilla a coll entre la resta d'ombres que es disposaven a ofegar penes a la vil·la musical.

I ja tocaven les 4 quan el darrer objectiu,  fregar els llençols amb el cos , va ser assolit.

genetica

Mentre espero que la mare acabi de parlar amb els metges, intento fer-li més agradable l'estada a l'oncle endormiscat damunt l'incomode llit d'urgencies. Li agafo les mans i les poso damunt del llençols després d'estirar-los. Llavors em miro les seves mans i m'adono que mai m'hi havia fixa't i són quasi idèntiques a les meves. I penso en la barreja de gens que hem resultat la meva germana i jo. Ella és 100% materna, a mi en canvi sempre m'han dit que sóc clavadeta al meu pare. Però les dues coincidim en que Ell ens va regalar els seus ulls, heretats de l'avia, i la mare les seves mans heretats del seu pare i el seu oncle.

I pensant en la ciència ficció, realment ens haguessin triat així com som?

Glamour

Hi ha dies que tenen hores llargues i pesades.Altres, en canvi,  s'escurcen perque les persones que fan el camí amb mi les fan amenes, divertides, i els hi donen el color dels moments d'or que darrerament no sovintegen.

Avui m'han convidat a Tiffany's! Oh my good quin glamour!

Avui que ha estat un dia de notícies tristes...ha estat un dia ple de sorpreses.

Grazie per escoltar.

Grazie per ser-hi ...  

Bonus track
Els dies que puc compartir-te es fan més bonics.

I més si la teva veu m'arriba inesperadament amb l'excusa de ... 

Perfecció!

Sorra, aigua blava, abrics, una taula, una conversa, membres congelats (ho sento), descobrir una mona que s'enfila per la pared, un camí que s'endinsa al mar, i que els sentiments no són fàcils.

Una més que bona conversa.

La perfecció d'un diumenge al matí.

Sense data

Com és que en el contracte no vam posar una data de caducitat com tenen els iogurts?
El proper cop no serà així. Llegiré la lletra petita, no sabia que signar al tun tun podia tenir tantes implicacions.

Promises

Et conec i recordo cada paraula que ha sortit dels teus llavis com tu recordes les meves.

Café i tabac, paraules caient sobre el sofà.
"mai me'ls acaben..." em vas dir fa mesos amb el somriure maliciós que em fa trontollar.
Les meves mans sobre la teva esquena amb l'excusa d'un massatge.
No he tingut mai la teva pell tan a prop com aquesta nit.
I tu esperant.
I jo mantenint la meva promesa, i tu esperant que la trenqui.

La nit escurçant la distància, que s'ha trencant en el moment precís de tancar la porta amb un sospir.

Quan ja no tenia res a perdre. Quan tu ja ...

I can't belive it!

Impossible. L'alineació planetaria ha resultat fallida.

Una destral i un parell de sacs de terra potser farien el fet.... no massa feina.

Em limitaré al silenci, al silenci odiós. Al silenci pesat, al silenci que parla amb mirades.

Tu continues al teu ritme. Res no ha canviat per a tu.

No em puc creure que tinguis tanta punteria!

Same mistake

ho sento. Fer mal no m'agrada. No penso.... les putes hormones....

Si tot tornés a ser com abans.... que be. Si jo tornés a tenir el cap on toca ..... ho sento...

El mateix error de sempre.... ignorar-te.. fins a la darrera conseqüència, que no prevec mai.

Demolició

La casa on vaig creixer durant els estius, on el pare i l'avi em van ensenyar a anar en bicicleta i nedar, on vaig tenir les millors amigues, on vaig apendre a imaginar excuses per sortir corrents a perdre'm amb elles pels camps. On l'avia m'ensenyava a rentar roba al safareig colocat sota un avellaner, on vaig apendre a estimar els animals i respectar-los, i l'oncle em va mostrar que per obtenir fruits cal plantar la llavor, regar-la, cuidar-la i tenir paciència per veure-ho crèixer.  (aquesta lliçò, la de la paciència,  no la tinc gaire per la ma encara... )

Aquest lloc on vaig canviar nines per bicicleta i tardes de festa major amagant-nos dels adults amb els amics, on els jocs a la piscina van canviar per nits de festa, doncs aviat desapareixerà.

Aviat  doncs aquesta construit per suor de diverses generacions de familiar, i amics, en una época en que la base de la societat era ajudar-se els uns als altres.

Se suposa que en sortirà quelcom nou, renovat, però en coservarà l'essència. Pero que voleu que us digui ja se que no és necessari cap objecte o lloc per recordar els que falten. .. Però després de tot crec que impregnem d'alguna manera els espais on hem viscut intensament.

Tu.. no ho coneixeras pas. Et vull a la meva vida.

Diumenge

Matí de diumenge. Em llevo. El meu cervell cerca café. Miro l’hora, sense ulleres cerco el despertador... les 10. Voldría dormir més però vull anar a veure una exposició, encara no és massa tard per sortir de casa.

De cop sento una música, sona un organ d’orquesta cutre.

Sembla mentida, allò tan conegut dels Gitanos i la Cabra encara funciona.

Recordo de petita un dissabte caminant per un carreró al costat de casa, la mateixa música, i un home gitano gran feia pujar a una anemica cabra damunt d’un taburet. Em va impactar.

Ara ja no van amb la cabra , però el so no ha canviat.... Vaig a buscar el cafè.... necessito despertar-me.