dimecres, de maig 10

a dins....

noto, el cor a la boca, bategant ... el teu alé nou, renovat, fresc, com aquell primer dia, les mans tremoloses, els ulls clucs el coll vinclat cap a un cantó mentre els teus braços m'envolten, a les narius el teu aroma, suor, pell i vida, i el tacte de les teves mans, més delicat que de costum, torno a casa.... 
....em desperto amb aquestes sensacions a la pell, la boca, al nas... em giro i em trobo amb un espai buit, on encara roman el teu aroma, malgrat he canviat mil cops els llençols.... potser sóc jo, que evoco massa i que duc a dins el teu tacte, el teu gust, el teu aroma, el teu amor.... 



aromes mediterranis.... dolçor .... enyorança.... vestida de nit


1 comentari:

Sergi ha dit...

Diuen que les olors són el que evoca més records, no? En el teu cas sembla al revés, els teus records evoquen olors...