Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

Ficar la pota

Alicia i el conill havien rebut instruccions clares "NO US ACOSTEU A L'OBJECTE DE DESIG". Alicia i el conill es van mirar ..... Massa tard..... L'objecte de desig es reflexava en la pupila de l'altre....

Deborah Jaffe / Getty

a dins....

noto, el cor a la boca, bategant ... el teu alé nou, renovat, fresc, com aquell primer dia, les mans tremoloses, els ulls clucs el coll vinclat cap a un cantó mentre els teus braços m'envolten, a les narius el teu aroma, suor, pell i vida, i el tacte de les teves mans, més delicat que de costum, torno a casa.... 
....em desperto amb aquestes sensacions a la pell, la boca, al nas... em giro i em trobo amb un espai buit, on encara roman el teu aroma, malgrat he canviat mil cops els llençols.... potser sóc jo, que evoco massa i que duc a dins el teu tacte, el teu gust, el teu aroma, el teu amor.... 



aromes mediterranis.... dolçor .... enyorança.... vestida de nit

Alicia i les premonicions

Alicia, busca, investiga, desa records, música i moments íntims.
Alicia anticipa esdeveniments, es predisposa, es prepara per patir, la intuició quasi mai li ha fallat..... tret del dia que va caure sense remei en els braços d'ell, sense cap avís previ

Alicia dubta, i si de nou s'erra? La seva predisposició a la tragèdia la traeix.

Dorm Alicia, demà ho veuràs més clar. 

Alicia i la (gran) mentida

Ell s'acostava per la seva esquena i li xiuxejava a cau d'orella .... "Només t'estimo a tu...."

A Alicia li va caure el cor del pit..

Alicia i el martell

i amb un simple cop Alicia veu com el mirall es va trencant... 

Alicia i la frontera

El Conill es mira Alícia, de manera descara, amb delit i luxúria, se sent segur, emparat entre una petita multitud cloquejant de persones que es retroben en el petit cafè.
Alícia aixeca el cap de la lectura que té entre mans. I els ulls es creuen amb els del conill que sabent-se descobert no aparta la mirada, com ha fet altres cops, al contrari la intensifica, hi posa més intenció i els ulls parlen el que la boca calla "et vull meva, et vull tenir, et vull follar, saps que no trigaré a demanar-t'ho"
Alícia nota com els ulls la recorren, la toquen, la besen, li beuen la pell. I se sent nua, i desitjada.
Somriu sorpresa.... ja li ho havia advertit. "Si tu el creues, el mirall, jo et seguiré....però no et tallis amb els trossos"
Ell es mira el rellotge amb aire de frustració... de nou massa tard... massa obligacions ...

Imatge: https://jseguirico45.files.wordpress.com/2012/10/pianista-cafe.jpg

L'Alicia i els deutes

L'Alicia s'acosta de nou al brocal. Hi veu l'aigua que roman quieta i de tant en tant li torna ullades de sol.

Passa el temps. Cau el sol i la nit extent el seu tel. 

L'Alicia seu. Se'l mira. Nega amb el cap, sospira, cobeja, desitja. Sap que l'aigua perdrà la calma amb tan sols el contacta amb els seus dits. El gat de Cheshire se li apareix en el somriure de la lluna minvant i se'n fot d'ella i dels seus dubtes. 

El conill blanc feia tant temps que no apareixia per el seu portal que no s'adona que ha canviat de color, d'olor, d'espècie.... 

El brocal continua sent una gran temptació, deixar-s'hi anar, caure a dins, tornar a sentir la bogeria, la llibertat, el perill......

Però Alicia no pot creuar l'espill de l'aigua. 

Tempta al conill amb una mirada... si algú ha de creuar, haurà de ser ell. 

Imatge: http://pensaragritos.blogspot.com.es/

L'Alicia i les sopreses.

 "Arribada prevista a les 10:30. Proposo cafè ràpid. Desitjo veure't, però no tinc temps, reunions, feina, borsa... ja saps"

"Ok..."

L'Alicia obre l'armari. Escull la roba interior. Vi, no pot ser un altre.

I mentre omple la banyera pensa que ell finalment tindrà temps.

L'alicia i la dutxa

Mentre l'Alicia es treu la roba mullada de l'exercici que acaba de fer corrent pels vols del parc, ell treu dues cerveses del frigorífic.
S'acosta a l'esquena nua de l'Alicia i li acosta una ampolla freda.
Ella fa un crit i el renya rient.
"Vull llepar-te"
"Home, que estic suada, vaig a la dutxa..."
"M'agrada el teu gust"
"Va ... va deica'm" i entra al bany, i ell seu al llit i se la mira mentre ella lentament entra a la dutxa, obre l'aigua, fa un petit gemec de plaer en sentir el contacte de l'aigua calenta damunt la pell.
El cos de l'Alicia es desdibuixa rera la cortina de plàstic translúcid i ell s'encen.
Quan obre la cortina, ella somriu, i li diu "si que has trigat" i el besa.

La cervesa s'escalfa a la tauleta de nit. 

Alicia i l'aigua

Aquella nit plovia.
Alicia no va poder-ho evitar.
Desprès de fer l'amor sota la pluja, va restar nua uns instants mentre ell anava tornant la seva roba al lloc, ella es va observar com l'aigua recorria els seus pits, esborrant el rastre de l'home que s'estimava, llavors va començar a plorar.
-Que fas? Plores? Dona jo crec que ha estat prou be.
-Calla home, va mirar-se'l i el va besar amb tendresa.
Quan ell no la veia va somriure.
L'Alicia plorava per primer cop de felicitat, res no podria esborrar les petjades que ell havia dibuixat damunt del seu cos.

Alicia i la picardia ..

"... i ell abans de despedir-se va baixar els llençols mentre ella li preguntava que feia, va treure la llengua, i la va passar suaument pel mugró de la dona, en sentir el contacte humit i els moviments rotatoris, ella va notar com el seu sexe s'inundava de plaer, va gemegar, ell complagut va posar els seus llavis al damunt dels d'ella, "mira el teu mugró" ella va inclinar el cap i va veure'l dur i vermell, coronant el seu pit. " Em deixaras així?". I ell va somriure dient bona nit mentre tancava la porta.

Alicia i l'equipatge

Jeu nu damunt del llit i juga amb els objectes que ella va posant dins la petita bossa de viatge.
-No entenc perquè no li dius... ara podries quedar-te.
-Ja t'he dit, que no he quedat pas amb ell, tinc altres compromisos.
-Tu mateixa.
Alicia se'l mira i el besa. Tanca la maleta després de distribuir tot allò imprescindible per a un viatge curt, i que li ha estat totalment prescindible, només li cal dur la seva pell i el seu aroma quan es troba amb ell.
-Ens truquem, d'aquí un parell de setmanes podem tornar a quedar.
-Saps que et trobaré a faltar.
-Va acompanya'm a la porta -i quant el te ben aprop li xiuxiueja a l'oïda -  Jo també et trobaré a faltar i ho saps .
-Queda't......
.......
Quan ell torna al llit s'adona que només ha quedat una peça de roba damunt del llit, que ell li ha regalat.
Agafa la tela vermella i l'arruga entre les mans maleint l'aparent fredor d'ella.
.........
Alicia maleeix mentre baixa l'ascensor haver deixat una peça tant bonica abandonada. Però no vol res d'aquest home que sigui tangible.

No Alicia, no

Amb elegancia la refusa
No li diu que no, però la negativa es fa palesa.
En pocs segons, la conversa s'accelera, igual que disminueix la quantitat de cava de la copa.
No hi ha cap moment incomode. No hi ha un tel de glaç que faci la situació insostenible. Avui ell és el que tria, i ella se sent desestimada, però no refusada.
Són les normes del joc.
Intercanvien un darrer somriure quan ell creuaa la porta.
Tot i que el local està ple de gent darrera la barra el cambrer fa estona que se la mira. Alicia es gira


.... però això és una altra història.

Quickly

Alicia li envia un missatge amb segell i remitent anònim al conill blanc.
Avui ella dicta les normes. Però no compta amb el tic tac... ni amb el gat que mou els fils invisibles de la inoportunitat.

S'ha posat les mitges amb costura, una combinació negra amb transparències, aquelles sabates amb el taló tan fi que el fan tornar boig, i encen un cigarret esperant que passin els minuts.

El conill blanc porta la resposta de l'amant. Ha de ser ràpid, no tinc temps (mai té temps....pensa avorrida Alicia)

Truquen a la porta. Una curta mirada, un lleu so d'assentiment, humitat, les mans calentes, i Alicia es veu empesa contra una paret, rodolen per ella, juguen a veure qui dels dos domina l'altre. En un moment de pausa en que les llengues deixen d'abraçar-se, ell murmura, oh,... no tinc temps, Ali respon et vull al meu llit ara....  I inicia el descens........

Alicia reposa somrient mentre ell intenta eliminar els rastres d'ella, camisa, corbata, el mòbil, les ulleres, la taca de rouge al coll. Ell es disculpa per enèssima vegada..... La propera ... I la besa. Alicia sent la pròpia olor a la pell de l'home. I sap, que aquest cop no li ho podrà amagar a l'altra... però no li ho diu. I l'acompanya fins a la porta i satisfeta, sospita que no el tornarà a trucar ....

Felicitats ...

Les espelmes fumejen damunt la taula. El menjador està a les fosques.

Ella arriba i se'l troba al sofà adormit. La taula parada i el cava calent.

El mòbil la delata amb un missatge. Ell es desvetlla. "Has arribat molt tard" Alicia s'acosta i li fa un petó.

"Tenia feina", menteix sense justificar-se.

"Felicitats, tenia ganes de veure't". Comencen a besar-se.

Les mans d'ell passejen pel cos i s'obren pas  a sota la faldilla on cap roba li impedeix arribar al sexe d'Alicia. "Vens així de la feina?" exclama sorprés i excitat.  Ella riu i el besa amb més ganes.

A la pantalla del mòbil l'sms resa "T'has deixat les calces al meu cotxe"