El Conill es mira Alícia, de manera descara, amb delit i luxúria, se sent segur, emparat entre una petita multitud cloquejant de persones que es retroben en el petit cafè. Alícia aixeca el cap de la lectura que té entre mans. I els ulls es creuen amb els del conill que sabent-se descobert no aparta la mirada, com ha fet altres cops, al contrari la intensifica, hi posa més intenció i els ulls parlen el que la boca calla "et vull meva, et vull tenir, et vull follar, saps que no trigaré a demanar-t'ho"
Alícia nota com els ulls la recorren, la toquen, la besen, li beuen la pell. I se sent nua, i desitjada.
Somriu sorpresa.... ja li ho havia advertit. "Si tu el creues, el mirall, jo et seguiré....però no et tallis amb els trossos"
Ell es mira el rellotge amb aire de frustració... de nou massa tard... massa obligacions ...
Imatge: https://jseguirico45.files.wordpress.com/2012/10/pianista-cafe.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada