I els dies passen. I malgrat la immensa i incomparable felicitat que m'acompanya,
la teva pèrdua s'agreuja i fa mal,
i la raó és que no ho puc compartir amb tu
I allò que diuen que el temps atenua el que se sent.......jo crec que és un consol estúpid.
4 comentaris:
Sempre ho dic, però no me'n canso. No és el temps el que atenua res, som nosaltres amb el que fem amb el temps que tenim.
Xexu, si però hi ha tristesa que sembla que mai marxarà, la de perdre els éssers estimats massa aviat.
Doncs jo em vull creure de debò això de que el temps atenua el que se sent. Necessito que sigui així.
Malgrat les pèrdues, el temps ens ha d'ajudar a generar felicitat.
Publica un comentari a l'entrada