divendres, d’octubre 28

Alicia i l'equipatge

Jeu nu damunt del llit i juga amb els objectes que ella va posant dins la petita bossa de viatge.
-No entenc perquè no li dius... ara podries quedar-te.
-Ja t'he dit, que no he quedat pas amb ell, tinc altres compromisos.
-Tu mateixa.
Alicia se'l mira i el besa. Tanca la maleta després de distribuir tot allò imprescindible per a un viatge curt, i que li ha estat totalment prescindible, només li cal dur la seva pell i el seu aroma quan es troba amb ell.
-Ens truquem, d'aquí un parell de setmanes podem tornar a quedar.
-Saps que et trobaré a faltar.
-Va acompanya'm a la porta -i quant el te ben aprop li xiuxiueja a l'oïda -  Jo també et trobaré a faltar i ho saps .
-Queda't......
.......
Quan ell torna al llit s'adona que només ha quedat una peça de roba damunt del llit, que ell li ha regalat.
Agafa la tela vermella i l'arruga entre les mans maleint l'aparent fredor d'ella.
.........
Alicia maleeix mentre baixa l'ascensor haver deixat una peça tant bonica abandonada. Però no vol res d'aquest home que sigui tangible.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hum, aimada Goculta, he de reconèixer que el final m'ha desconcertat
no vol res que sigui tangible?
I doncs, què vol? l'intangible?

bon cap de setmana

Goculta ha dit...

Benvolgut Sr. Samsa, Ella no vol tenir cap record físic d'ell. Res que pugui tocar, tret del seu cos.

baalgarath ha dit...

Ei molt maco, semblen petits bocins de novrl.la negra... Mola... Salut!!!