Justament ara?

Ara mateix a l'Alicia no li va gens be.

Pero el conill.... tic, tac, és puta i liant, i ha mostrat un nou forat per on caure. No vol travessar de nou el mirall però el conill es passeja, la crida, la tempta.... Quan es veuen recorden que S'enyoren, es miren, es piquen, sospiren, orbiten com dos satel·lits despistats. L'Alicia mira al seu costat i veu la seva historia d'amor..... i dubta. Ho vol tot. Al rei, i a l'aspirant. Perque no? Se'ls mira a tots dos, ara mateix a l'Alicia no li va be perseguir el conill i les seves traidories..... No li va be, pero el destí l'empeny. Sap que pot perdre tot... però.. i si en comptes de restar, suma? Alicia se'ls mira i folla amb els dos fisica i mentalment. L'un gaudeix del seu cos, l'altre la cobeja i la toca tangencialment, subtilment fent volar les papallones amb tan sols una frase ..... ets la dona dels meus somnis.... reina. imatge:

CADENA DE REFRANYS, DITES, GOIGS I ALTRES FORMES BLOGÀIRES

Com be diu la Srta. RaTeta, jo sóc la típica Blogaire que baixa d'arbeca. Bé, be, ja em poso les piles, i continuo la cadena de refranys, dites, goig i altres dites blogires,  a veure si arribem a algún record!

El blogaire que matina, ben aviat s'inspira! 

Li passo el testimoni al Sr. Tinc, a la Sra. Delfica, al Sr. Monyofiné i a tots aquells que li vingui de gust participar en aquesta cadena.

PS Els que hi participeu podeu fer-li notar a la Sra. Rosanas, que ho recollirà de gust al seu blog http://carmerosanas.blogspot.com.es/

Donant un cop de ma

Perque molts cops tots tenim una cara i una creu m'he decidit a fer un cop de ma.
Segur que la majoria de gent que passeu per aquí també coneixeu el Veí de Dalt i les seves històries veïnals.

Us convido a passar-vos per la seva darrera iniciativa.
Aquí el projecte i aquí el blog del Veí 


Eps que el grupet surt als diaris i tot! Mireu!

Projectes

No fa gaire l'únic projecte de la meva vida era JO.
Poc a poc i a mida que vaig dominant els malabarismes, afegeixo coses que sempre havia volgut fer i que fins ara no m'havia atrevit.
Un dels grans misteris era: COSIR A MÀQUINA
Les meves cosines al poble, cosien "manteleries" i altres peces de roba, a tant la peça. Per aquest motiu tenien màquines enormes amb pedals amb els que utilitzaven els dos peus, amb cadires giratòries, que quan era petita eren una meravella per jugar d'amagat.

Les màquines de cosir de tota la vida

Bé doncs gràcies a una bona recomanació, que em va fer conèixer un lloc molt especial amb una professora molt pacient i amable, el meu proper projecte és adquirir una màquina de cosir!
Ja se fer traus i fer els baixos dels pantalons!

Seràs meva!