Poc a poc i a mida que vaig dominant els malabarismes, afegeixo coses que sempre havia volgut fer i que fins ara no m'havia atrevit.
Un dels grans misteris era: COSIR A MÀQUINA
Les meves cosines al poble, cosien "manteleries" i altres peces de roba, a tant la peça. Per aquest motiu tenien màquines enormes amb pedals amb els que utilitzaven els dos peus, amb cadires giratòries, que quan era petita eren una meravella per jugar d'amagat.
 |
| Les màquines de cosir de tota la vida |
Ja se fer traus i fer els baixos dels pantalons!
 |
| Seràs meva! |
8 comentaris:
por algo se empieza ¡¡¡¡¡ salut
A mi també m'agradaria saber fer anar aquestes eines. Jo sé cosir una mica a mà. De jove vaig brodar a mà moltes peces però d'agafar l'agulla per coses més operatives no en sé gaire i com què a més tampoc tinc temps per a dedicar-hi, doncs per a mi és un projecte totalment desestimat. Espero que tu hi disfrutis però que això no et faci abandonar aquest racó.
La meva àvia també tenia una màquina de cosir de les de pedals i era molt entranyable (de fet encara la tenim al poble). Visca els projectes vitals! (encara que siguin petits)
Una vegada aconsegueixes enfilar l'agulla, la resta és cosir i cantar.
Doncs sort! jo no sé ni fer-la anar!
... je je je... diuen que al Lidl n'hi ha una de mooolt interessant!!! (aquest trimestre jo també el faré!) Muaaaa
Ahir, em sembla, vai veure un reportatge on es deia que es tornava a cosir a casa. Me n'alegro, així no passaré per bèstia rara :) Ànims, és una habilitat molt satisfactòria :)
Les meves ties cosien totes amb les màquines de pedals. Jo m'he quedat a mà 4 botons i sargits d'urgència.
Ara es tornarà a portar per moda o necessitat.
Que Santa Rita (dia 13) t'acompanyi.
Publica un comentari a l'entrada