L'Alicia després de travessar el mirall per darrer cop va pensar...... Tots, amb més o menys intenció, ens amaguem rera una façana. Mirant-lo de lluny li va dir mentalment: És increible el que arribes a fer per parlar i que algú t'escolti.
I ja no diguem perque et miri als ulls i sentir-te recollit.
Ahir em vaig adonar que la teva falsa seguretat et fa fràgil i inconsistent. Ara em fas riure.
I jo que em creia pitjor que tu.... que idiota.
I jo que em creia pitjor que tu.... que idiota.
Una llàstima, mai he demanat res, només educació. Mira si era fàcil....
Hi ha derrotes incalculables.... però poc penediment... encara m'ho haurè de fer mirar. De fet, jo no he perdut, al contrari tot ha anat com preveia.... com et deia tu veuràs....
Podia haver titulat aquest post com "mascara". Però una façana sosté tota una estructura, que sino s'ensorraria.
Si us sentiu ... sols. no hi ha res com....
Imatge:goculta.
1 comentari:
Em fas pensar que realment una façana és necessària però la qüestió potser és que s'adigui amb el que hi ha a l'interior, no? Perquè si és desproporcionada condueix a malentesos...
Publica un comentari a l'entrada