... perqué una simple paraula ajuda molt. Em fot tanta ràbia tenir quasi sempre raó.
No se perquè insisteixo. Desprès em dius que sóc jo (i una merda)
Mira. ......jo de moment no penjo els guants.... tu veuràs....
Vaaa un poema de Martí i Pol, que abans que jo (re)nasqués, escribia coses com aquesta.
Ben poca cosa tens:
la taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Jo tampoc tinc res .
imatge: http://grupos.emagister.com/imagen/guantes_de_boxeo_fullblock_1_/t262099-0.jpg
7 comentaris:
Una simple paraula, una mirada, el frec imperceptible d'una mà, una cançó... Seguir lluitant
Oh que bona la poesia del Sr. Marti i Pol!!
M'encanta aquest post(i no soc piloteru, jeje ;))
Miri tot bé fins al poema... quina manera de destroçar un bon post, ainsss
Dissortat, em penso que és quelcom més complicat... qualsevol dia t'ho explico.
Mira Baalgarath, a mi que em facin la pilota de tant en tant ja m'agrada...;-P
Sr. Molon labe... mai no plou a gust de tots. Llegeixi fins on vulgui i esborri la resta... vol uns guants? o amb les arts marcials ja fa...
El poema es precioso y no creo que joda el post.
saludos
Ja m'agradaria que m'ho explicares, ja.
Salutacions!
Jo trobo el poema molt maco.
I la teva sentència lapidària, doncs això. tota una sentència, real como la vida misma. Però en el fons som molts els que no tenim res, o en realitat si tenim, el que passa que no ho sabem veure...
Publica un comentari a l'entrada