dimarts, d’octubre 14

Blanc... boira

"Camina depressa, imparable.
Avança pels carrers alié al soroll.
De sobte, una passa i se sent el gemec
d'una fulla d'arbre seca.
La tardor es trenca sota el seus peus."

8 comentaris:

Delfica ha dit...

i la xafogor no marxa ni bufant.... quines ganes de fred a la cara!!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

arriba la tardor i el cor se'ns fa tendre

Goculta ha dit...

la xafogor és odiosa, potser si bufem tots junts i a l'hora!!!!

Striper ha dit...

Jo la trenco cada mati quant vaig a treballar, relaxant.

Doe ha dit...

Al meu carrer les fulles encara són a l'arbre i ben verdes.
Sembla que no hagi de trencar la tardor, que encara no ha marxat l'estiu del tot del tot.
Potser haurem de cridar a la castanyera i mirar si dóna una mica d'ambient.

Anònim ha dit...

és que aquest escrit és tant bo que no sé què dir-ne...

assumpta ha dit...

des de la terra on la boira s'imposa majestuosa amb el seu blanc cobriment (1 dia bé, 2 xep/xep i més ... jo ho vaig batejar en un post meu com a "claustrobòira" ...)
Una salutació !

Goculta ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris

:-P