Us heu compromés amb una persona i els dos alhora heu trencat la promesa que us vàreu fer?
Jo si, i va ser prou interessant i fantàstic.
Ens vam fer mal més tard i vam perdre el contacte.
Ara, anys després fer un café plegats i explicar-nos la vida és força extrany.
Ni som els que erem, ni hem perdut confiança. Som dos extranys que, malgrat tot, ens coneixem massa.
Abans de trencar la promesa (que de fet era negar un desig encobert) eren molt amics, els millors amics. Ara ni una cosa ni l'altra. Un compte pendent. Algun dia... ens ho podrem dir tot, tu em faràs el retret que vaig llegir als teus ulls i jo et podrè donar els motius sense plorar, i riurem com haviem fet.
Per tu
Per mi(no hi ha manera d'enllaçar una cançò fantàstica que es diu Torna a ser massa tard d'un grup anomenat La Fosca, el cantant amb una veu preciosa.. si en teniu la oportunitat..) Mentre la busco un deixo aquesta altra:
http://www.discogs.com/image/R-150-1256919-1204240230.jpeg
3 comentaris:
Ostra ... l'elepé de la foto corre per ca ma mare.
Suposo que deuria ser de mon germà quan ell era un nostàlgic carrossa i jo només un nen. Ara ja compartim aquesta segona condició, a més a més de la de germans.
PS. perdó pel comentari fóra de pistes però és que no m'he pogut estar :)
Oscar, encantada de saber que algú més conserva determinades reliquies... a casa els meus pares encara el posen de tant en tant...
me gustaría escuchar esa canción... dime algún sitio donde escucharla online, que ni en yutube ni en goear la encuentro
PD. Muy buen post
Publica un comentari a l'entrada