divendres, d’octubre 8

Fosc

Quan la va agafar de la ma i la va mirar als ulls ella ni s'en va adonar de com n'era de fosc el camí on s'endinsava


6 comentaris:

Sergi ha dit...

Almenys devia agafar una llanterna, no?

Goculta ha dit...

mmmm la llanterna eren els ulls d'ell... fars en la foscor, enganys

Molon labe ha dit...

Miri, es vulgui o no, mai s'arriba tan lluny com quan no sé sap on es va... "Garfield dixit"

◊ dissident ◊ ha dit...

En la foscor, de vegades, trobem la salvació

Goculta ha dit...

Molon labe, però el camí es fa llarg.

En aquesta cas Dissortat, era una perdició volguda...

Tot Barcelona ha dit...

molt llarg, de vagades massa i tot...