....que acabeu el text (estic en blanc i necessito inspiració)
"Totes les nits tancava lentament la porta de la botiga i cada nit invariablement esperava
escoltar aquells cops urgents al vidre, tornar enrere i ........"
Pd: ja se que no estic gaire visitadora darrerament. No m'ho tingueu en compte. Si voleu participar be. Sino també. ;)
6 comentaris:
descobrir-lo.
cridar
...veure la cara de "perdó" d'algun veí o veïna que havia fet salat i necessitava urgentment alguna cosa per al sopar.
Ara tenia la sensació que ja ningú el necessitava"
...obrir novament per deixar-lo passar i acabar el dia dolçament a la rebotiga amb ell.
somriure veient que faria un xic més de calaix...
Gràcies a tots, posarè fil a l'agulla a veure que en surt
Publica un comentari a l'entrada