Avui cau la tarde sense notícies d'ell.
Els llums s'han encés al carrer i ella encara espera la trucada. Mira la pantalla per darrer cop i es posa en marxa.
Encara ha de fer un parell d'encàrrecs. Farmàcia i perfumeria. I potser comprar alguna cosa per sopar.
Ja que és al centre dirigeix als seus passos a una gran perfumeria.
Bada una estona entre les ombres d'ulls i els pintallabis i pensa quines d'elles li agradarien a ell. Ah ell de nou al cap, no pot ser, pràcticament no saben res l'un de l'altre i en canvi hi ha quelcom que els vincula. El fa fora amb un gest de la ma.
Al fil musical del local comença a sonar una cançó que te ja una edat.
En aquell moment el telefon reclama la seva atenció. La pantalla il·luminada crida ELL.
Respon amb ganes contingudes, de fet no sap mai que dir-li, "hola" a l'altra banda "Ho-la", interferències... merda pensa ella he de canviar el maleit aparell.
Ella - Hola?
Ell - Me sents?
Ella - a mitges, com sempre
Ell - m'agrada aqeusta cançó
Ella - quina?
Ell -No te puedo besar....
Ella - Com saps...?
Ell -.tut... tut ... tut....
Ella pensa m'ha penjat?
.......Una ma li aparta els cabells del coll i una veu li diu, ja se el teu secret...

2 comentaris:
preciosa... ficció?
Un altre petó.
ups ella és una fada i ell un vampir?
Publica un comentari a l'entrada