Va ser un suggeriment lleu, una alenada al meu coll, una bes de papallona, un contacte breu i dolç. La intimitat va ser intensa, d'una brevetat esfereidora, un temps que esquinçava les hores i els minuts entre mirades i silencis, boquejant i suplicant ...
I una tarda , vas aprofitar una ventada per esborrar la teva ombra del costat de la meva, lligant el meu cor a quatre cavalls que corrien cap als diferentes punts cardinals (amb la conseqüent destrucció de tant preciat element vital)
I ara tornes amb ulls de gos perdut, demanant.... i em mantinc freda equivant la mirada... si em mires... trontollaré. I no m'interessa ara no, ara que creia que ho tenia clar ....
No nego la necessitat d'una dolça venjança, fent que et creguis que encara sóc teva.
I arribats a aquest punt, penso que vull ser millor, i penso en ell. Tu llavors.... tornes a ser ombra, i et faig tornar als meus inferns particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada