L'Alicia va desvetllar-se. No volia despertar d'aquell somni, però els dies passen i no li va quedar un altre remei.
Dormia dins la urna de cristall, sense veure res més que un aparador de la realitat.
L'Alicia es creia que el perill venia del mirall, errava.
De cop i volta, va sentir un soroll sord.... el castell de cartes, a la seva reraguarda havia trontollat .
Ella restava sencera, però els fonaments que sustentaven la torre inclinada... havien dit prou. Cessions, concessions no atorgades..... L'Alicia roman quieta sense saber que fer. Impossible retornar-lo sense ajuda. Ara, amb dos cors a les mans, l'Alicia no sabia que fer.... esquinçar el seu de nou? o be tornar el que no li pertanyia, malgrat haver-lo nafrat?
El rum-rum que ja no sentia li va arrencar un sola llàgrima. Perquè cal tornar a sentir aquest dolor?
Imatge: google.
2 comentaris:
M'ha vingut al cap, no pas un comentari si no el clip d'un tema dance anomenat "Another chance". Et deixo l'enllaç ...
http://www.youtube.com/watch?v=k9Xtvj_JVSM
Óscar, moltes gràcies. Però que moltes.
Publica un comentari a l'entrada