com?

Sona el telefon. Despenja pausadament i una veu apressada a l'altra banda del telefon li trasmet basarda, no el deixa ni dir l'acostumat "digui'm".

-....

-Laura! Laura, ja era hora, no se que fer, escolta m'ha trucat i no se que dir-li ara que faig, si ja se que em diràs,... no millor no em diguis, No se que fer, no se que fer, em suicido... em suicido. Qui anava a dir que finalment ho descobriria tot de la manera més tonta.... bla,bla,bla..

-ehem...

- Carai, t'has refredat? cuidat't . Per favor deixa'm acabar. Creia que no li importaria i ara es veu que si, no se pas que fer, si li dic tot malament, sino li dic tambè... he perdut la seva confiança. Vull desapareixer i resulta que també ho sap fulanito i menganito perque els hi ha dit i  bla, bla, bla , bla . bla, bla......

la veu desconeguda continua parlant, a l'altra banda només se sent la respiració i els intents per dir quelcom queden aturats per la veu apressada cada cop, que diu "no, no, deixa'm dir-t'ho tot...Calla no parlis, que ja se que diràs....."

Finalment sembla que pren aire per respirar, i decideix parlar.

-Escolta, però tu a on truques?

La veu apressada quan sent la veu d'home a l'altra banda del telèfon es queda glaçada.

Ell sent un "clic" i el "tut tut" de la linia de telèfon alliberada... Es mira el telèfon, i pitja la tecla de la "rellamada".

Despenjen, ell somriu...

- Hola, mira que abans m'ha sabut greu tallar-te, em dic Joan.....

-Hola, perdona la llauna. Me diuen Alicia.

( i el que segueix és una altra història)