dilluns, de juny 21

L'Alicia i la incapacitat d'estimar

L'Alicia exten les mans cap al buit, immersa dins d'un dilema que neix dins d'ella.
Se'l mira, l'acarona, el besa, el mima, en te cura fins que obri els ulls.
Després ha resolt mostrar-se indiferent. No fa mal. Li van dir fa temps, la indiferència no fa mal. (error)
Temps enrera va demanar, va suplicar, va insistir, va invocar.... i amb sorpresa va obtenir....
Ara.... s'ho mira de lluny, analitza,  continua resseguint perfils imaginats com ombres xinesques..
Només que per un cop.... només per un cop.
no pot esperar més. .. decisions... n'ha pres moltes i mai tant dificils com aquesta (el proper cop hauria d'especificar millor, però de moment qui la treu de l'embolic?).
Torna a mirar aquell mirall... superfície llisa... on la durà el proper cop.

Imatge: http://bichonario.files.wordpress.com/2008/11/nudo-lisa-spindler-phtography-inc1.jpg

2 comentaris:

◊ dissident ◊ ha dit...

Si que és un error això de que la indiferència no fa mal. En fa i no poc. Estimar o odiar, però no ignorar...

Eli ha dit...

Sempre dic que el silenci és el pitjor enemig, igual que la indiferència....
Ai....!!!!