B - Així que hem de fer?
A -Marxa, marxa ara que encara sóc a temps
B -N'estas segura? A -No, però marxa, tanca la porta jo no puc fe-ho.
B -No la vull deixar tancada, no vull trencar encara la baralla, m'agrada el joc.A -Jo no he sabut mai jugar
B -Jo m'ho creia, però tu has fet trampes (fa un pas cap a ella)
A -NO t'acostis, MARXA! no t'ho puc dir més clar....
B -La teva veu em suplica que em quedi, malgrat les paraules que pronucies.
A -No m'emboliquis, no em miris, no em toquis, Maaarxaaaa (i les paraules es fonen en unes llàgrimes lentes que rellisquen suaument, ell per fi es trenca i s'acosta a ella, la gronxa i ella tanca els ulls)
L'Alicia es rendeix a Morfeu entre els braços d'ell, sap que es penedirà d'aquest gest, però està esgotada, no vol lluitar més per no estimar-lo. Ell somriu satisfet, la mira i comprova que certament la té on vol, l'estima com vol, ha guanyat la partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada