Com si res

A vegades la vida et regala momentets prou divertits i plaents.
Quedo amb una amiga i com que arribo mitja hora abans li envio un misatge dient-li que l'espero en la cafeteria X fent un refresc.
Entro al local i cerco la taula. Quan passo els ulls localitzatn el lloc més adient em topo amb els teus i em quedo bocabadada. Em mires i fas la meteixa cara de sorpresa.

Feia anys que no ens veiem, em presentes l'amic amb el que estas assegut, em convides a compartir la taula, i com si res iniciem la conversa, com si fos ahir el darrer dia que ens vam veure. Ens posem al dia en pocs segons i parlem de la vida.

Quantes penes d'amor haviem compartit..., i quants cops vam estar a punt de relliscar... però mai va ser, i suposo que sempre ha estat millor així.

M'encanten les trobades casuals amb tu, peruqe sempre són així, per sorpresa i en els llocs més extranys. I perque sé que la sorpresa és sincera, no és fingida, i que sempre ens fa molta ilusió xerrar una estona. Mai ens demanem el telefon, i mai diem que alló de "a veure si quedem més sovint", de fet sabem com trobar-nos, però se que mai ho farem expressament.