Realment em sento decepcionada. Per mi? si per mi..... ho dono tot, crec que sóc generosa i em quedo amb un pam de nas. Volia expressar-ho. Em calia, ho necessitava. NO suporto la mala educació. I com que no puc dir res més positiu del dia (que ha estat refotudament llarg i encara em queden un parell d'horetes per acabar-lo... doncs us deixo un relat que he recupertat... trastejant per casa, ni es veritat ni es mentida, ni vol ser el contrari... be...... continuaré amb el meu tràfec. A veure si arriba ja el divendres i puc definitivament morir a mans de Morfeo)
Trio (jo)
Surto derrotada de la feina.
Un dia massa llarg. Desitjo que acabi.
Necessito canviar la rutina i en comptes d'agafar l'autobús baixo les escales del metro.
Un saxofonista toca el seu instrument, la música clara dolça i sensual s'escola per les meves oides.
Avui (fa dies) em manca quelcom. M'aturo.
M'ha tocat mudar-me. Un dinar de feina. Trec un mirallet de la bossa i comprovo que el maquillatge encara està al seu lloc. Em manca una mica de color als llavis.
No vull tornar a casa. Decideix que fer. No vull dormir sola. Malgrat el cansament dirigeixo els meus passos allà on estàs.
No m'esperes, i això m'agrada.
Sí, se que m'arrisco a trobar-te amb ella. Però aquesta nit m'és igual.
Avui amb ella o sense seràs meu.
No et donarè opcions. NO podras triar. No et deixo triar.
Entro al local ple de fum. Sona un saxo. Al fons de la barra et veig bebent una cervesa amb el cigarret a la ma.
Ella serveix les taules i te la mires. Veig en els teus ulls el mal que et fa el seu cos i veig com et trenca per dins. Malgrat tot recaus un cop i un altre. Em trec la jaqueta. Respiro. Algú es gira a mirar-me i jo clavo els ulls en el meu objectiu: Tu.
- Em convides? - Et dic mentre et prenc la cigarreta dels dits. Tu mai m'has vist vestida així.
- Que guapa! - Em mires als ulls i ho entens tot.
T'aixeques i em beses dolçament. Per primer cop se que ets sincer.
Ella s'acosta i de mala gana em demana que vull prendre.
Tu la mires als ulls i li dius " Marxa, avui ella és la reina".
mmm ara acabo d'adonar-me de la data.... ara ho entenc tot.. fa tot just...
mmm ara acabo d'adonar-me de la data.... ara ho entenc tot.. fa tot just...
7 comentaris:
M'encanta el to de novel.la negra que li dones a aquesta petita calada de cigarret...Tocala otra vez, Sam
El teu regne perdurarà, només cal que t'ho creguis.
M'agrada el relat. M'agrada aquesta mitja incertesa entre realitat i ficció. Que siguis la reina per sempre, però no pq ho decideixi ningú que et fa patir...
Excel·lent relat; m'ha agradat molt!
Espero que avui hagi estat un millor dia... ;)
Decepció.. quina m... de paraula!
ho sento... grrrrrrrrr!
Baalgarath Siempre nos quedarà..... (Paris) un rincón poligonero...
Cesc, uf els regnes cal mantenir-los... fa mandra a vegades
Gràcies Laura, si meitat ficció meitat realitat... per sort ningú em fa patir.. de moment..
Millor dia definitivament Joanfer.
Eli, tu també? grrrrr .... però sempre hi ha alguna cosa que compensa.
vaaaa.... amb el gest del cigar l'has fet caure de cul, segur... i saps que ets irresistible... malgrat ara faci just ?...
Publica un comentari a l'entrada