La presó invisible

Crec que en Gianni Rodari va escriure un conte per infants on el protagonista era empresonat per les seves idees, però eren idees tant netes i brillants que van fer de vidre les pareds de la presó i tothom veia les idees pures del protagonista. No recordo com acaba, no es dels contes alegre d'en Rodari, com a mínim jo no el veig així.
Cada dia veig com idees brillants neixen i tal com neixen les liquiden, les anorreen, les intenten esborrar, idees esplendides que farien créixer i enriquirien la vida de moltes persones, o potser no tantes, potser unes poques... però tan se val... si fessin feliç només a una. Idees que creen projectes fantàstics, altres absurds però igualment meravellosos, espurnes d'il·lusió que esclaten davant dels meus ulls, i em fan sorgir a mi noves posibilitats, ampliant alló petit i creixent fins a límits insospitats,   però la majoria dels cops  les veig morir tant joves només per la mesquinesa d'algunes persones....

I avui he recordat aquell conte, volen creure que malgrat algú la mati, la creativitat és prou llesta per ressorgir com una primavera dins del cap d'un altre, més lluny, diferent i semblant  l'hora.

Altra cosa es sentir-me expoliada quan me les roben, quan se les apropien, quan m'empresonen i em menystenen...... però això és "tela de otro costal" ....