.. com vols que t'ho digui? No hi ha manera millor manera que aquesta i tu, imbècil ni ho vols saber, ni ho vols sentir, ni ho vols notar, i em marejes em piques l'ullet, em dones la volta i m'ho dius tu a mi.
Ara... allò d'ahir... imperdonable (si que si que ja ho se) .... i aquest matí excuses.... i dos somriures. I que puc fer si el teu somriure entremaliat em guanya?
Si, tu no ho vols, però jo començo a esborrar, millor que esborri aquesta meravella abans que faci mal...
4 comentaris:
Buf.
Què hem de fer quan anem a tota velocitat i veiem la paret davant nostre??
(Saps que soc daltònic?
No sabria dir-te de quin color pintar-te el comentari :-)
Hi ha gent que no sap el que es perd. D'altres van perduts i tenen la sort de trobar una de les veus més dolces que mai havien escoltat.
La veu que havera fet que Ulises trencara les cordes i anara cap allà.
S.N, dues opcions, o be accelera i s'estimba accelerant el desenllaç, o relentitza sense pensar el final i gaudeix del trajecte.
Sr. Monyofiné, Uis Ulisses i les sirenes...
Yo aceleraria, total, por un poco mas....
Publica un comentari a l'entrada