Ho he tornat a fer!!! Estimbar-me contra una paret. No tinc remei.
Aquest matí quan m'he llevat, sobre la pell i la ment, les marques de la batalla.
Els ulls no ploren. NO paga la pena.
Però tampoc riuen. (només ho fan si penso en tu)
De fet no hi ha penediment.
Una mica de recança per la fugacitat
Ho tornaré a fer, segur, no tinc remei. (o potser no vull tenir-lo)
He agafat un autobús que no tocava, he arribat a la feina 20 min tard.
He entrat a la sala on ....
He tancat els ulls, imatges que potser es repetiran...
No recordo els seus ulls, només la seva boca i el tacte ferm de les seves mans..
Les paraules rellisquen encara per les meves oides....
per la meva pell.
No m'ho crec però estic a punt d'estripar-me.. again.
Imatge: Gustav Klimt - Google.
4 comentaris:
repetim els nostres errors, i ens penedim una mica més, cada vegada...però hi tornem...i tornem, per tornar a sentir-ho, per tornar a SENTIR!
Al començament d'un programa de tele de l'any de la catapum-xim-pum, un veu en off deia que "l'home és l'únic animal capaç d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra".
No tenia raó: som capaços de fer-ho dues, i encara moltes més.
Tot i així, cal posar-hi un puntet optmistament xulillo final dient: i què?
Cometre errors ens fa sentir vius, vulnerables, imperfectes...humans!!
sovint no podem evitar trencar-nos el cap mil cops
Publica un comentari a l'entrada