O aterro o una part de la meva vida anirà a la merda.
I no estic del tot segura que, realment, no sigui això el que busco.
Com m'agradaria saber per fi trobar les decisions adequades, saber el que encara no he aprés i respirar cada dia amb més tranquilitat.
Per molt que ho demani.... si no aterro.....
I sincerament, si penso en (tu) ... no és gens fàcil veure la pista.
Imatge: http://www.microsiervos.com/images/STS123Aterrizaje.jpg
8 comentaris:
Doncs miri que segons com vagi el núvol igual ja ni aterrar pot...
tan de bo fos possible saber si les decisions que prenem són les correctes...o poder tornar enrera per desfer el camí...la nostra vida efectivament seria més tranquila...i més aborrida, suposo.
No deixes que et condicione tant aquella esperiència. Eixe "tu" que et sotmet. Què es difícil? Això, jo ho sé
Una abraçada
On està l'espai per firmar en aquest post? Perquè jo el firmo, eh?
Sembla que tot es torna confos...
Sr. Molon labe, segurament deu ser això el que passaa...
Six X, de fet només cal fer un pas i tirar endavant amb les conseqüècies no?
Dissortat, el "tu" no sotmet ni condiciona, simplement distreu (i ja m'està be) del que parlo és de convivencia..
Xexu, on vulguis on vulguis, fins i tot et permeto que el publiquis com si fos teu..
Baalgarath, de fet no, tot és força diafan, només cal agafar "el toro por los cuernos" que diuen.
Hola. Bon blog!
Gràcies Txernòbil brain. El teu també.
Publica un comentari a l'entrada