A vegades hi ha coses que compensen.
Tornant a casa després d'un d'aquells dies infernals, a Pl. Catalunya, em vaig fixar en un dels autocars plens de turistes.
Baixava un grup de japonesos, amb les seves cameres de fotografies, pantalons de safari, ulleres de sol, i barrets impossibles. Jo m'ho mirava, esperant, que la multitud de persones que tornaven a casa de la feina, acabessin d'omplir al bus, massa ple, i arribar com més aviat millor a casa.
De sobte, em va cridar l'atenció una de les dones japoneses, vestia un kimono tradicional, en colors pastels, i duia una ombrel·la. La seva indumentària constituia una nota discordant entre els seus compatriotes (i no per això la miraven de manera extranya) i evidentment en una ciutat com barcelona.
Em va sorprendre veure una autèntica japonesa amb un autèntic vestit tradicional, disposada a fer el turisme per Barcelona.
3 comentaris:
I una bona manera de trencar amb el tòpic del turista nipó amb pantalons safari i càmara de fotos preparada per disparar a tort i a dret.
Tot i així, jo no m'imagino a la meva dona visitant Tokio vestida de pubilla :)
Realment és una cosa fora del comú. De tota manera pense com els ciutadans de la cosmopolita Barcelona hagueren reaccionat si entre el grup de turistes nipons haguera aparegut un d'ells vestit de samurai...
Salutacions
òscar molt bona, potser ho podries patentar, com els japonesos són tant especials potser ben aviat invetarien el kimonokatalà
Dissortat, reconec que fins i tot hagués baixat del bus per veure'l de prop.
Publica un comentari a l'entrada