A vegades hi ha preguntes senzilles i aparentment inofensives..."I ara.. que hi feu aquí?"
"Ara fem X"
"Aaah doncs és un canvi dràstic, per trencar... apa doncs fins ...."
"Fins..." I li pica l'ullet... Somriures.
Sí, la pregunta era inofensiva, la intenció i la mirada (els ulls relliscant fins a perdre l'oremus...) no.. però clar....
(de fet aquestes són d'aquelles coses que no passen mai.. o si?)Imatge:http://asv.vatican.va/immagini/dipl/MiscellaneaDiplomatica66r.jpg
4 comentaris:
No sempre es pregunta per saber la resposta.
I és mes, tothom parla sobre la pregunta, però el que ens hauria d'interessar de veritat és poder entendre la resposta...
Et diré que hi ha una mena de plaer gairebé sexual en tenir una comunicació així amb algú i que els altres del voltant no s'assabentin de res. Et sents poderós i és un joc que enganxa molt.
Cesc, aquest cop era només un pretext.. el món atura't de cop...
Anònim, la resposta no es pot escriure... no te paraules... ja m'enten oi?
Xexu, jugar està força be, i tant...(mentre ningú prengui mal...)
Publica un comentari a l'entrada