Xarxes

La importància de les xarxes socials a internet ha pres volada en els darrers anys, però avui he conegut una història bonica i trista sobre la importància de mantenir el contacte humà, sobre la importància dels cara a cara, de pendre un café o una orxata, de mirar als ulls a aquell que et parla.

La connexió virtual és immediata, però hi ha coses que cal fer per recordar que som humans, que tenim pell i que a vegades necessitem ajuda.

Avui una senyora m'ha trucat a la feina i m'ha explicat una història d'un grup d'amics que es va fer arrel d'un viatge a Roma organitzat per l'entitat on treballo. La convivencia generada aquells dies, compartint l'espai més íntim, com és el lloc on es dorm amb persones desconegudes, va fer que aquestes persones agafessin confiança i van continuar trobant-se després del viatges, fent cafés, fent orxates, fent altres sortides, tot i no ser una relació gaire estreta.
Mai ningú va anar a casa d'algún altre, i els congnoms... no se sabien, mantenien el contacte per telèfon.
Una d'elles, sense familia va emmalaltir de cancer, els ho va comentar a la resta i la van acompanyar en aquest tràngol. El va superar, però per segona vegada, va emmalaltir, i de cop no van saber res d'ella. Cadascú preocupat per la pròpia salud, en persones d'una certa edat, ja és habitual, el contacte es va anar perdent, però ella, els va reunir una darrera vegada per recordar el que havien fet junts, i les orxates que havien pres, a l'hora de pagar va insistir en convidar-los a tots. I de nou va arribar el silenci....
Fa dies que volien saber d'ella, i la trucaven i trucaven per saber com estava... finalment s'han dirigit a l'associació per veure si en sabiem alguna cosa.
Malauradament li he hagut de dir que la seva amiga havia traspassat. I tot plegat ha estat molt trist.
Penediment per no estar més a sobre de l'amiga desapareguda, Descans per apaivagar el neguit de no saber què passava amb ella,
Ara pensen que aquella darrera orxata va ser una despedida que ella no va saber o no va voler comunicar, Ara pensen que els hagués agradat agafar-la de la ma quan estava malament com havien fet el primer cop.
Ha estat realment trist. I m'he adonat la importància que te mira-nos als ulls i llegir què s'hi amaga darrerar, i demanar ajut quan cal i també dir quan em sento contenta.... Comunicació amb els cinc sentits, olorar, mirar, tocar, escoltar i tastar als que hi h al voltat, amb mirades, petons, caricies, reconeixer l'olor dels cossos,... Res d'això es transment amb un mobil, o un ordinador.