Aquella sensació de pérdua que em condueix fins a la nausea, aquella necessitat de plorar, malgrat sembla que tot les aigues estant quietes.... però per dins... collons per dins, com cou la sal a totes i cadascuna de les ferides, és sentir-me més viva que mai a causa del pitjor dolor....
I els teus ulls...... no em volen mirar.

1 comentari:
En vez de un día de color, hoy debería llamarse un día de dolor.
Salut
Publica un comentari a l'entrada