Alicia es desperta i es desfà del braç que li subjecta la cintura. S'esmuny silenciosa del llit igual que els gats que la miren mig adormits, per no despertar-lo.
Fa fred fora del llençols i s'apressa a arribar al bany.
El camí ja li és massa conegut i veu que damunt la pica, hi ha el seu respall de dents... I a la dutxa el seu gel i el seu xampú.
Es mira la cara, els ulls els cabells. No reconeix la expresió. Una paraula li amara el cervell: Felicitat.
Alicia nega amb el cap... no, no, no, no!
Sabia que era una mala idea només va escoltar la primera frase que ell li va dirigir "Hola, mira que abans m'ha sabut greu tallar-te, em dic ..."
I va continuar sent mala idea quan es van mirar als ulls.
Nega de nou amb el cap. Si vam quedar que no! com és possible que hagi passat? que estigui passant? ....mentre hi pensa la porta del bany s'obre darrera d'ella i sent uns braços enroscant-se al voltant del seu cos. Tanca els ulls deixant-se endur per la calidesa del cos nu d'aquell home.
I va continuar sent mala idea quan es van mirar als ulls.
Nega de nou amb el cap. Si vam quedar que no! com és possible que hagi passat? que estigui passant? ....mentre hi pensa la porta del bany s'obre darrera d'ella i sent uns braços enroscant-se al voltant del seu cos. Tanca els ulls deixant-se endur per la calidesa del cos nu d'aquell home.
Ell - Que fas? fa fred.
Ella- Res.
Ell - no marxis, queda't.
Ella - Joan, hauria de ....
Ell la calla amb un bes lleu xiuxiuejant un altre "queda't"
Ella - Joan, hauria de ....
Ell la calla amb un bes lleu xiuxiuejant un altre "queda't"
Ella - NOooooooo
Ell -siiiiii, després faré café.
L'agafa de la ma i la du al llit. Ella es deixa fer.
6 comentaris:
Molt dolç. Reagala naturalitat i tendresa.
Salut i Terra
No et conec, ni tinc blog (encara) però escrits com aquest encenen les ganes d'escriure i la imaginació de tal manera... Que no puc resistir-me més a crer un blog tan aviat com tingui temps. El que vull dir amb això és que fa temps que segueixo els teus escrits, que m'omplen, que son genials, realment esplèndids i desprenen no un, sinó un seguit de sentiments tan semblants com contradictoris en un mateix text. Son textos tan naturals... Son personals però comuns... M'encanten...
En fi, que no deixis d'escriure i que sàpigues que els teus textos son motiu de somriure per algunes persones cada setmana.
Quan tingui un blog tornaré a comentar-te :D
Somriures!
Ostres gràcies. ... no se que dir.
A vegades, passa.
:)
El cafè matinal és un primer gran motiu per quedar-se i deixar-se fer.
un apunt exquisit...
(ens coneixem properament)
Publica un comentari a l'entrada