Sensació extranya

Acabo de deixar una ampolla d'aigua a la nevera.

Sí, potser us pregunteu que té d'extraordinari aquest fet. I no en té pas res d'extraordinari.

Només que a vegades em passa, que quan realitzo un gest quotidià com allargar el braç per agafar el pa, o treure una olla de l'armari, o escombrar,o simplement ficar-me dins el meu llit, em sento extranya.

La extranyesa radica en que les 4 parets on visc, em pertanyen (temporalment, si més no), i tot i que fa temps que hi convisc, encara no m'ho acabo de creure.
No m'acabo de creure que la meva vida em pertany, que no he de donar comptes a ningú, que sóc lliure, i que les 4 parets són una mena de confirmació d'aquest fet.

I penso que fa dos dies corria pels carrers amb els amics, menjant-nos el món amb només 16 anys, i creiem que res no ens aturaria, i que una nit als braços d'Ell era eterna, i si ens quedavem a veure sortir el sol, llavors era com veure neixer tota la vida davant dels nostres peus nus.

I després miro el mirall i no són dos dies els que han passat, sino anys i a vegades em sento en el mateix punt, però no hi sóc. Vull tornar a creure que tot és possible.......

No em feu gaire cas, que tinc una d'aquelles nits horriblement melancóliques, fruit (imagino) dels ibuprofenos i el xarop per la tos, la calor que torna a fer i que enyoro a algunes persones, que he estat mirant fotos un altre cop...ains .... HO veieu.... a ver! algú que em reculli amb pala si us plau (això o anem a ballar i a fer uns mojitos o simplement algú que m'abraci fort i no em deixi caure)