dimecres, de febrer 4

Matèria gris


Aiiiii!

Quan el cap em bull ple d'idees, de possibilitats, de coses que es podrien fer en benefici de molts i els "caps" de la empresa on treballo no ho permeten, no escolten, continuen ancorats als "bons temps", ... aiiiiiiii! la frustració és profunda.

A vegades penso en plegar però amb la crisi a tocar a la porta de casa no és possible.....
Aiiiiii!!!! Em sento encadenada!!!!!!

6 comentaris:

Striper ha dit...

En aquestes situacions cal paciencia a vegades es dificil per aixo.

Striper ha dit...

En aquestes situacions cal paciencia a vegades es dificil per aixo.

òscar ha dit...

la crisi obliga :(
per tant, toca esperar que les cadenes vagin afluixant-se deixant lliures les idees

Delfica ha dit...

per sort el dia té altres hores per omplir que no siguin les de la feina.
Molts petons requeteguapa

Saltinbanqui ha dit...

Tots estem una mica lligats, per la crisis o per altres raons. Dona-li un cop de vista mes positiu, segur que ho trobes.

:)

J.M. ha dit...

Que les teues cadenes actuals no siguen un motiu per a continuar pensant, enginyant, imaginant, reflexionant... En això és millor ser inesgotable.
Supose.