Aiiiii!
Quan el cap em bull ple d'idees, de possibilitats, de coses que es podrien fer en benefici de molts i els "caps" de la empresa on treballo no ho permeten, no escolten, continuen ancorats als "bons temps", ... aiiiiiiii! la frustració és profunda.
A vegades penso en plegar però amb la crisi a tocar a la porta de casa no és possible.....
Aiiiiii!!!! Em sento encadenada!!!!!!
6 comentaris:
En aquestes situacions cal paciencia a vegades es dificil per aixo.
En aquestes situacions cal paciencia a vegades es dificil per aixo.
la crisi obliga :(
per tant, toca esperar que les cadenes vagin afluixant-se deixant lliures les idees
per sort el dia té altres hores per omplir que no siguin les de la feina.
Molts petons requeteguapa
Tots estem una mica lligats, per la crisis o per altres raons. Dona-li un cop de vista mes positiu, segur que ho trobes.
:)
Que les teues cadenes actuals no siguen un motiu per a continuar pensant, enginyant, imaginant, reflexionant... En això és millor ser inesgotable.
Supose.
Publica un comentari a l'entrada